Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA ULTRA

La massacre d'Oslo evidencia l'organització violenta a la xarxa

La islamofòbia d'extrema dreta bull a internet

"Només us demano un favor, que distribuïu aquest llibre a tothom que conegueu", va deixar escrit l'assassí de Noruega, Anders B. Breivik, en el document de més de 1.500 planes que va enviar per correu a centenars de contactes hores abans de detonar el 22 de juliol un cotxe bomba a les seus del govern d'Oslo i disparar durant 100 minuts al campament de l'illa d'Utoya. Breivik era conscient de la importància de la xarxa com a mitjà per difondre la seva ideologia macabra.

Primer amb un correu massiu, i després penjant un vídeo a les plataformes audiovisuals de Youtube i Veoh. Sabia que el censurarien, però que la informació ja hauria entrat en una espiral imparable i arribaria impunement a tothom que li interessés. Avui, sense gaires complicacions, es poden llegir i veure els seus documents amb una mera cerca a Google: la voluntat de l'assassí s'ha complert. Internet és un espai lliure per a tot tipus de continguts i un refugi per a les ideologies més extremistes. Breivik era un compulsiu opinador islamòfob en fòrums contrajihadistes i antimulticulturalistes, les noves branques de l'extrema dreta del segle XXI.

L'editor polític del diari noruec Aftenposten , Herald Stanghellhe no se sorprenia diumenge dels continguts del llibre, titulat 2083, una declaració europea d'independència i valorava arran de l'atemptat que "és difícil notar una persona com ell perquè els seus blogs semblen força normals. He vist paraules molt més crues a internet que les seves". En deu anys, l'extrema dreta europea ha sortit del carrer per endinsar-se en la xarxa, on li ha costat poc triomfar. Un dels punts a favor d'aquest canvi, per a la majoria de simpatitzants, és que es tracta d'un espai on pots arribar a tenir gairebé total anonimat, segons afirma l'expert terrorista noruec Tore Bjorgo.

Oasi d'impunitat

Però ¿quin ha de ser el límit de la llibertat d'expressió quan s'utilitza per qüestionar drets fonamentals d'un col·lectiu i per exaltar la violència? L'Europol, els serveis secrets europeus, ja van advertir el 2009 del creixement d'aquest tipus d'extremisme. La Comissió Europea sembla que ara es mostra preocupada i dijous va deixar escrit que al setembre proposarà la creació d'una xarxa europea que agrupi experts acadèmics i treballadors d'institucions o ONGs de prevenció de grups radicals, amb la intenció de millorar els intercanvis d'informació. També va deixar caure que potser demanaria reforçar la vigilància dels grups extremistes a internet.

Tot i això, va ser al Parlament Europeu on es van reunir alguns dels líders de la ultradreta el 2007 per crear una estratègia comuna contrajihadista. Convençuts de la presumpta amenaça de l'Islam, van posar en comú les seves idees per començar a prendre més relleu polític, recorda en un article del Foreign Policy Toby Tacher. I les coses no els han anat malament.

La populista Marine Le Pen amenaça el president francès Nicolas Sarkozy a les enquestes per a la presidència gal·la el 2012, la líder danesa Pia Kjaersgaard -amb els dos peus a la coalició de govern- va aconseguir fer passar per alt la lliure circulació europea a les seves fronteres. I en el seu debut el 2010 com el líder dels Demòcrates de Suècia, el jove Jimmie Akesson (31 anys) pot presumir d'haver aconseguit vint escons a la primera.

La ultradreta política pren cada vegada més relleu amb un discurs islamofòbic i euroescèptic que s'aprofita de la crisi. Malgrat utilitzar paraules amb formes moderades i rebutjar qualsevol tipus d'ús de la violència, la seva expressió pública incita i dóna arguments al discurs més radical. És el que consideren diversos analistes, que veuen aquest clima d'odi que s'ha instal·lat entre alguns sectors socials com un pòsit que encoratja els individus més violents. Tot i això, la ultradreta s'ha afanyat a condemnar l'atac i a expulsar tots aquells que s'hi han pronunciat a favor. El partit de Le Pen ha suspès a un membre per haver escrit al seu bloc que Breivik és una "icona".

Davant aquesta nova amenaça a Europa, caldrà veure ara la reacció política a cadascun dels estats, la majoria amb una extrema dreta que ha ressuscitat gràcies a un discurs contra la immigració. La tragèdia d'Oslo ha estat un crit d'alerta després que tots els elements s'alineessin per formar "la tempesta perfecta, la persona més fanàtica i dement que ha sorgit en un dels països més innocents d'Europa, però no cal confondre el llop solitari amb el cap d'una manada, és un sonat aïllat", deia a l'ARA l'expert en terrorisme islàmic i contraterrorisme noruec Magnus Ranstorp. "Noruega no té por, s'ha unit, i respondrà amb més llibertat i democràcia, espero que la resta facin el mateix", concloïa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT