Publicitat
Publicitat

Rafel: Bisquerra:

"La joia i la basarda són emocions típicament catalanes"

Supervivència "Les emocions negatives són més necessàries que les positives per sobreviure" Regulació "La societat dicta la resposta emocional adequada" Perill imaginari "El que avui anomenem por és, en realitat, ansietat pel que pot passar"

Quan fa gairebé vint anys Rafel Bisquerra va començar a fer recerca en educació emocional ni tan sols sabia quin nom posar-li: educació afectiva, sentimental, orientació emocional...? Parlar en aquell moment d'emocions a la universitat era, pràcticament, "motiu de desprestigi". Dues dècades després ningú s'estranya en sentir-ne a parlar tot i que el repte és que entri a l'escola per la porta gran. Bisquerra, que l'any 1993 era un "autèntic analfabet emocional", és avui un dels noms de referència en aquest camp.

Sabem gestionar les emocions?

En general, no. Ni n'hem après ni en som conscients. Quan estem enfadats diem coses que en una altra situació no diríem però en prenem consciència quan ja ha passat. Per això és important reconèixer i regular les emocions i cal entrenament per anticipar-se a situacions i estar en més bones condicions per donar una resposta apropiada.

Això vol dir reprimir les emocions?

La regulació emocional és un difícil equilibri entre la repressió i el descontrol. I el repte que tenim és construir un comportament apropiat entre aquests dos extrems que, per cert, va canviant en el temps i segons la cultura.

Qui marca la resposta apropiada?

No en som conscients, però ens ho dicta la societat. Moltes vegades no ens comportem com racionalment decidim sinó com creiem que s'espera de nosaltres que ho fem. El clima emocional que ens envolta condiciona el nostre comportament. I aquest clima ha anat canviant al llarg de la història. No és el mateix com responem ara a la tristesa davant la pèrdua d'un ésser estimat que com es feia a l'Edat Mitjana.

Podem diferenciar entre emocions positives i negatives?

Sí, però deixant clar que no és sinònim de bo i dolent. Les emocions negatives són les que ens proporcionen malestar i les positives, benestar, però totes són bones i necessàries. Fins i tot les negatives són més necessàries que les positives per sobreviure. Un exemple és la por, que ens estimula a comportar-nos d'una manera determinada per no posar en risc la nostra vida.

Quina és la por del segle XXI?

Actualment, les experiències que denominem por en realitat són ansietat. I no és l'emoció que experimentem davant un perill real imminent, sinó que és la percepció d'un perill possible fruit més de la imaginació que de l'evidència. "I si li ha passat alguna cosa", "I si ens posem malalts", "I si em quedo a l'atur..."?

I per a què pot servir l'educació emocional?

L'educació emocional proposa desenvolupar habilitats per gestionar i reconèixer les pròpies emocions. Problemes socials actuals tenen a veure amb un dèficit en la gestió de les emocions: l'ansietat, l'estrès, la depressió, el suicidi, el consum de drogues...

I tot això es pot prevenir amb l'educació emocional?

Es pot prevenir, per exemple, la violència que s'activa a partir de la ira mal regulada en una situació de conflicte. I també es poden prevenir estats depressius desenvolupant competències emocionals. Però vull deixar clar que seríem ingenus si penséssim que l'educació emocional és la panacea que ens curarà tots els mals. Hem de ser molt més modestos però val la pena sensibilitzar la societat perquè l'educació emocional ha de començar en l'educació infantil i ser present en la primària, la secundària i durant tota la vida.

L'escola dóna prou importància a l'educació emocional?

Cada cop hi ha més sensibilitat però no és ni molt menys una realitat a les escoles. Són competències bàsiques per la vida però no estan prou ateses. I no n'hi ha prou amb una xerrada, és necessari l'entrenament. Un estudiant pot aprendre a resoldre equacions de segon grau en un trimestre però necessitarà més temps per aprendre a regular la ira.

I què proposa?

Proposem obrir el que anomenem gimnasos emocionals: meditació, dinàmiques de grup... Que el nen aprengui que pot sentir ràbia però que això no vol dir que tingui dret a pegar o insultar. La finalitat de l'educació emocional és potenciar el benestar i la felicitat.

Les emocions són universals?

Hi ha unes emocions bàsiques i que s'experimenten de manera similar a tot el món i gairebé de manera idèntica al llarg de la història: por, ira, tristesa, alegria... I després hi ha emocions que són socials: timidesa, culpabilitat, certs aspectes de la vergonya... Per exemple, allò que en diuen vergonya aliena és una emoció típicament espanyola que va començar a utilitzar-se com a expressió a la literatura espanyola del segle XVIII i que en anglès anomenen Spanish emotion .

Quines emocions són típicament catalanes?

La basarda i la joia, per exemple.

Hi ha persones que no experimentin emocions?

Sí, i és una malaltia que es diu alexitímia: incapacitat de llegir les emocions. Se sap que hi ha hagut torturadors que tenen alexitímia i no senten cap emoció davant el patiment dels altres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT