Publicitat
Publicitat

SÍRIA LA REVOLUCIÓ CONTRA AL-ASSAD

Les milícies rebels, ja sense municions, diuen que optaran per la immolació per derrocar el règim

El martiri abans de la rendició

Després de gairebé dues hores de caminada per estrets i costeruts corriols fangosos, travessant rierols i fent equilibris sobre relliscosos còdols, arribem exhausts a un campament secret de l'Exèrcit Sirià Lliure. La satisfacció d'haver creuat la frontera turca i ser en territori sirià desapareix de cop amb el mal de peus i de bessons per la dura caminada. Un centenar d'homes, de totes les edats -inclòs algun menor-, resisteixen el fred d'hivern sota lones de plàstic i algunes tendes de campanya.

Als militars rebels no els agrada matinar i a les nou del matí molts segueixen dormint. Tot just llevar-se, el primer que fan és una foguera per preparar el te mentre escolten l'Alcorà. De cop i volta es mostren reticents a la visita matutina de periodistes estrangers. És la primera vegada que uns occidentals arriben al seu campament. A poc a poc l'ambient es va normalitzant i ens conviden a esmorzar. Mentre uns s'encarreguen d'escalfar l'aigua i preparar els entrepans, uns altres netegen els seus Kalàixnikovs.

Aquests reclutes de l'Exèrcit Sirià Lliure van desertar fa set mesos després de l'ofensiva del règim a la ciutat rebel de Latakia, al nord-est del país. La majoria procedeixen del barri de Ramel -on hi ha el camp de refugiats palestins amb el mateix nom-, un dels suburbis més castigats per les forces governamentals. "Van bombardejar per terra, mar i aire durant diversos dies. Va ser una autèntica massacre", recorda Yumua, el nom del qual significa divendres . Segons el desertor, les forces de seguretat van entrar amb furgons al barri de Ramel i es van emportar 500 persones, que continuen desaparegudes.

Yumua creu que "els van tirar al mar des dels furgons". "No hi ha manera de seguir amb les protestes pacífiques, ara només ens queda lluitar", adverteix el militar rebel. Però el problema és que a l'Exèrcit Sirià Lliure se li estan acabant les municions i tampoc pot adquirir més armes al mercat negre.

"Els sirians alauites [la confessió del president Al-Assad] han aconseguit totes les armes del mercat negre al sud de Turquia i les revenen als sabiha [les tropes d'elit del règim]", confessa Yumua, abans de precisar que "una munició costa entre quatre i cinc dòlars, i un Kalàixnikov, que abans es venia per 200 dòlars, ara en costa 2.000 i és difícil de trobar". El militar de l'Exèrcit Lliure de Síria afirma que govern sirià utilitza "totes les minories -alauies, drusos, ismaelites i cristians- per crear un conflicte sectari".

Quan les forces del règim no poden entrar a les zones urbanes "envien els sabiha [els sicaris d'Al-Assad] en cotxes amb les finestres tintades i plaques negres i disparen a la gent", denuncia Yumua.

"No volem diners de la comunitat internacional, només demanem armes per seguir lluitant", reclama Abu Hala, un altre desertor, que treballava com a agent dels serveis secrets a Damasc. Després de la seva deserció, el règim va detenir el seu germà, a qui van torturar durament a la presó fins a deixar-lo paraplègic. "La meva mare va haver de pagar a un funcionari de la presó perquè li permetessin visitar el meu germà", indica Abu Hala.

Asseguts al voltant de la foguera, sentim fortes explosions de morter. L'exèrcit del règim, després d'haver recuperat la ciutat rebel d'Idlib, segueix avançant la seva ofensiva terrestre per aquesta província fronterera amb Turquia. La nostra posició és a només cinc quilòmetres de la localitat de Yanubia. Durant tot el matí s'han sentit les ràfegues de trets i foc d'artilleria dels tancs.

La nostra unitat es posa en alerta. El comandant crida l'escamot a una reunió d'emergència. Els soldats es divideixen en dos grups per dur a terme una missió de reconeixement. Tornen 15 minuts després, no hi ha perill. De moment. Els tancs són lluny.

Sacrificar-se per la revolta

Un rebel ens confessa que és un suïcidi avançar més enllà de les muntanyes perquè l'exèrcit del règim ha plantat mines en el camí que porta fins a la frontera amb Turquia. Un detector de metalls per localitzar mines terrestres costa uns 9.000 dòlars. "Nosaltres no podem pagar-ho; per tant, un del grup ha d'anar al davant i sacrificar la seva vida per la resta del grup", detalla Abu Ismail, llicenciat en farmàcia.

"Més val perdre la vida per una mina o per un tret del règim i convertir-se en shahid [màrtir] que morir per un atac de cor, de vell o de càncer", exclama Gamal, un altre rebel amb una espessa barba. "Sóc un home disposat a sacrificar-me perquè Déu està amb nosaltres". "Si no tenim cap altra opció triarem el sacrifici, però no aturarem la nostra lluita fins que caigui Baixar", sentencia Gamal.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT