Publicitat
Publicitat

Manuel: Valderrama:

"Les meves passions em serveixen per guanyar-me la vida"

Cas Palau "Va ser una sorpresa molt desagradable, jo em pensava que tractava amb gent seriosa" Projectes "Volem potenciar el Penedès amb l'enoturisme" Assignatures pendents "Barcelona té tres problemes: la seguretat, la neteja i la llum"

Manuel Valderrama (Torredonjimeno, Jaen, 1947) és un home de negocis que va arribar a Catalunya molt jove, arrossegat per una família que a la seva Andalusia natal no trobava feina i buscava un futur millor. Sense gaires recursos, el jove Manuel va compaginar els estudis amb les primeres feines i va anar sumant èxits. Ara, situat en aquella edat i condició de la vida que donen distància, segueix engegant nous projectes i vol girar full a la polèmica que el va barrejar amb el cas del Palau de la Música.

Vostè és allò que en anglès es diu self-made man , un home fet a si mateix?

Diria que sí. Però sobretot he estat un dels empresaris que han pres decisions en el moment en què s'han presentat les oportunitats.

Imagino que quan va fer el salt al món dels hotels, des de la seva empresa d'instal·lacions, va ser perquè hi va veure una oportunitat.

Sí, jo vaig muntar una empresa d'instal·lacions fa 40 anys i l'any 1992 vaig decidir fer el salt al món de l'hostaleria. Vaig decidir comprar dos hotels a Calvià (Mallorca). La decisió va venir, sobretot, perquè estàvem patint una crisi econòmica i allò era una oportunitat de negoci. La vaig aprofitar.

I a part dels hotels ara també es dedica al vi. És un bon negoci o és només una passió?

El vi i l'hoteleria són passions, però també són la meva manera de guanyar-me la vida. He tingut la sort que les meves passions em serveixen per guanyar-me la vida.

El seu últim projecte és el Mas Tinell, unes bodegues que ara també seran hotel. Ha unit així les seves dues grans passions?

Doncs sí, les he unit amb aquest projecte, que va néixer fa uns sis anys, quan vam decidir fer l'ampliació de les bodegues, que culminarà l'any vinent amb l'obertura d'un petit hotel. A més, ara començarem a elaborar vi negre, fins ara només l'embotellàvem. Volem controlar millor la qualitat, és una de les nostres grans preocupacions. No aspirem a ser una gran bodega, no volem fer més de 600.000 ampolles a l'any entre vi i cava, però el que fem ho volem fer de molta qualitat.

Vol potenciar l'enoturisme a Catalunya, com fan, amb molt d'èxit, altres zones de l'Estat?

Estem intentant precisament això: potenciar la zona del Penedès a través de l'enoturisme. Creiem que hi ha moltes possibilitats, sobretot si aconseguim atraure els turistes que van a Barcelona. És un tipus de viatger que és més cultural que no pas de sol i platja i que, per tant, pot estar interessat en una visita puntual a Vilafranca. L'enoturista és una persona amb inquietuds i nosaltres podem donar resposta a aquestes inquietuds.

El gremi hoteler diu que el sector comença a veure la "sortida del túnel". Vostè la veu?

Nosaltres, la veritat, és que no hem patit gaire la crisi. A l'hotel de Barcelona, per exemple, no hem viscut cap davallada important. El 2009 va baixar l'ocupació un 10%, però el 2010 va tornar a ser bo. Sembla que estem sortint del túnel de la crisi, comencem a tenir més ocupació i espero que el preu mitjà millori.

Les últimes dades apunten que el preu per nit el 2010 es va situar en 99,39 euros, dos euros menys que l'any anterior.

Penso que això pujarà, a veure si ho aconseguim, tothom ho vol i jo sóc optimista. Estaria bé que la pujada fos al voltant d'un 4%.

Quin tipus d'hotel necessita, ara, Barcelona?

Crec que la ciutat necessita bons hotels, amb bon servei i de disseny. Però Barcelona té tres problemes molt importants: la seguretat, la neteja i la llum. No estic descobrint res nou però per a nosaltres és una taca negra al currículum. Avui en dia, amb internet i les xarxes socials, l'efecte és multiplicador i no ajuda gens a la marca Barcelona i als que vivim d'aquesta marca. L'administració haurà de fer alguna cosa, ho estem esperant.

Quin projecte l'ha fet més feliç?

El proper, el que encara no he començat. Sóc una persona que no para, sempre estic projectant. Per a mi no és un esforç perquè la meva feina m'encanta. Treballo, em diverteixo, faig amics i tinc temps per fer d'avi.

Els seus fills també són empresaris. Quins consells els dóna?

Una de les coses que sempre vaig tenir clara era que els meus fills havien de tenir la millor preparació, jo no la vaig tenir. Jo compaginava els estudis amb la feina, treballava hores i hores, era una altra època. Del tres fills que tinc, les dues noies treballen amb mi i l'única cosa que els demano és que coneguin el negoci a fons. És la millor manera de controlar-lo.

El seu nom s'ha vinculat en el cas Palau perquè Fèlix Millet li va atorgar la construcció de l'hotel que va originar el cas.

Sí, tothom ja sap el que va passar. Per a mi va ser una sorpresa molt desagradable. Jo tractava amb entitats importants com l'Ajuntament, la Generalitat i el Palau, em pensava que eren serioses. Mai havia pensat que tindria sorpreses amb aquella gent.

Quines conseqüències ha tingut per a vostè?

Ara és un tema que ja està oblidat, ja no és un projecte. Ha quedat tot clar i no vull ni pensar-hi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT