Publicitat
Publicitat

QUALITAT DEMOCRÀTICA

El president Posada vol ser "flexible" amb el mixt però esquiva la idea de subdividir-lo com en el 1986

Les minories lluiten per sobreviure al Congrés

Ala tardor del 1986 les aigües baixaven esverades a la dreta espanyola. Les tensions a Aliança Popular, que acabava d'entomar una segona majoria absoluta del PSOE, van provocar un degoteig de desercions de diputats cap a l'exili del grup mixt, entre les quals les de José Manuel García-Margallo, avui ministre d'Afers Estrangers, i José Ignacio Wert, ara titular d'Educació amb Mariano Rajoy. El macrogrup (format per diputats d'ideologies en alguns casos antagòniques) es preveia ingovernable i el president de la cambra, Fèlix Pons, va optar per dividir-lo en subgrups per no ofegar la veu de les minories. Entre aquell any i el següent se'n van crear tres: el de la democràcia cristiana, el liberal i el d'IU-IC. Ara, 26 anys després, la situació és semblant amb el Congrés més plural dels últims anys.

Els representants de les vuit formacions que integren aquest espai es van reunir ahir amb el president del Congrés, el popular Jesús Posada, perquè els permeti articular una solució com la del 1986.

Més presència als grans debats

Segons aquests partits, la trobada va ser cordial i Posada es va comprometre a estudiar fórmules per donar veu als 18 diputats que formen part del grup mixt. Fonts de la presidència consultades per l'ARA van explicar que hi ha "certa flexibilitat" per donar-los veu en els grans debats, però que crear subgrups ha de ser una decisió col·legiada de totes les altres formacions de la cambra baixa.

L'arrel d'aquest atzucac és la decisió del PP -amb l'abstenció del PSOE i CiU- de no permetre a Amaiur, l'esquerra independentista basca, constituir-se com a grup propi. Els seus set diputats s'han hagut de sumar al mixt, on són, amb diferència, el partit amb més representants. Això, sumat a una majoria absoluta que deixa poc marge per al joc parlamentari a la resta de grups, ha "condemnat" partits com ERC, el BNG o Coalició Canària a "una certa invisibilitat", en paraules del diputat republicà Joan Tardà.

Segons el republicà, la rígida normativa que ha aplicat la mesa de la cambra en aquest inici de la legislatura suposa una "penalització brutal" de les minories, que els limita, ja no només la possibilitat de presentar iniciatives legislatives, sinó la capacitat de control i fiscalització de la tasca de govern de Mariano Rajoy.

El primer exemple, que ha acabat per disparar la tensió interna al mixt, l'hem vist aquesta setmana, en el debat de convalidació del decret de mesures urgents contra el dèficit. La cambra va decidir que només intervinguessin tres formacions, que finalment van ser les més grans: Amaiur, ERC i el BNG. El portaveu dels nacionalistes gallecs, Francisco Jorquera, va aprofitar el torn de paraula per denunciar l'exclusió que això suposa de "mig milió" de votants de Compromís, CC, UPN, Geroa Bai i Foro Asturias. Alfred Bosch, d'ERC, també va assegurar que el PP acaba "coartant la llibertat d'expressió".

En canvi, Ana Oramas, dels regionalistes canaris, va denunciar una suposada "pinça" dels independentistes catalans i bascos per imposar la seva majoria dins del grup mixt. En la reunió d'ahir Posada es va comprometre a donar-los més visibilitat en els debats d'investidura, de política general i de balanç de cimeres europees. En canvi, sobre la possibilitat d'articular-se en agrupacions se n'espolsa la responsabilitat i la deriva al portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso.

Insubmissió lingüística

La severa interpretació del reglament també ajorna la possibilitat d'incorporar l'ús de les llengües cooficials a la cambra, que no es va poder tirar endavant amb el PSOE. Tardà ja va avisar dimecres que estan "farts d'esperar". "Si volen insubmissió lingüística, en tindran".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT