Publicitat
Publicitat

GEOLOGIA

En vint dies s'hi han detectat tres sorollosos moviments sísmics

El misteri dels terratrèmols s'escampa pel cap de Creus

Els habitants de Roses es van despertar ahir amb un bon ensurt. Un fort soroll -com un tro o l'explosió d'una bombona de butà, segons els testimonis- va irrompre ahir a trenc d'alba i va alterar la rutina matinal d'aquesta vila de l'Alt Empordà. L'explicació és un petit terratrèmol de 2,5 graus a l'escala de Richter que va sacsejar el cap de Creus. El sisme no va provocar danys materials però sí que es va deixar notar de valent, no tant pel tremolor de la terra sinó pel fort estrèpit que va provocar.

El terratrèmol va tenir lloc a les 6.41 h del matí, amb una lleugera rèplica al cap de cinc minuts, i va tenir l'epicentre a la carretera que va de Roses a Cadaqués, amb una fondària d'un quilòmetre. Les urbanitzacions Mas Fumats i Mas Boscà i el centre de la vila van ser els punts de Roses on més es va notar el terratrèmol. Es dóna la circumstància que en els últims vint dies s'han produït tres moviments sísmics més a la mateixa zona, encara que de menys intensitat. L'últim, el del 24 de gener a la nit, de magnitud 1,5 a l'escala de Richter, també va provocar sorolls estranys que van posar en alerta la població fins que van saber que l'origen era un petit moviment tel·lúric.

"És com si fos una gran explosió d'una bombona de butà. Pel soroll, em va venir al cap l'atemptat [el d'ETA el 17 de març del 2001 contra el mosso d'esquadra Santos Santamaría], fins i tot em van tremolar els peus. Després vam notar un segon tremolor i finalment hi va haver calma total. Però la por ja la tens al cos", relatava Àngel Tarrero, regidor de Seguretat Ciutadana de Roses. Poc s'hauria imaginat que ahir tindria un matí tan mogut, amb la reunió de la taula d'emergències municipal i una trentena de trucades de ciutadans rosincs preocupats pel petit terratrèmol. "És la por al que es desconeix. No és una zona sísmica i no hi estem acostumats", concloïa. Ahir a Roses tothom parlava del terratrèmol. La majoria l'havien sentit, menys alguns que tenien el son molt profund i no s'havien adonat de res. Al bar Caimán recordaven com l'havien viscut: l'Antonio acabava de sortir del lavabo i es va pensar que era una tempesta. El Carlos va pensar de seguida que era l'explosió d'una bombona de butà. "Fins i tot s'han mogut els vidres", apuntava. L'Eva admetia que havia passat una mica de por: "Passarà alguna cosa? Esperem que no n'hi hagi cap més!" La Marta intentava treure-hi ferro: "No estic preocupada, però sí que hi penses".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT