BARCELONAEls monestirs ortodoxos del mont Athos no estan disposats a deixar-se arrabassar l'autonomia que durant deu segles els ha mantingut al marge de totes les desgràcies que ha viscut Grècia. I la crisi del deute no és una excepció. Les comunitats monacals, que tenen el seu propi govern i les seves lleis, dependents del patriarca de Constantinoble (Istanbul), volen conservar el refugi espiritual i fiscal amb què viuen el seu retir.
De la mateixa manera que es manté la secular prohibició que les dones trepitgin la península on viuen uns dos mil monjos, l'Athos conserva l'exempció de pagar impostos, en plena tempesta per l'aplicació dels draconians plans d'austeritat que recauen sobre l'esquena de les classes mitjanes i populars.
Un dels últims gestos del primer ministre Iorgos Papandreu abans de plegar va ser entrevistar-se amb el patriarca Bartolomeu quan va visitar els monestirs a l'octubre, per demanar-li una contribució més gran de l'Església en la crisi. La resposta va ser que la sortida està en funció del fet que la societat recuperi els valors cristians de l'Església ortodoxa.
L'arquitecte Fedon Khatziandoniu treballa des del 1983 en la restauració dels monestirs i és una de les persones externes que coneix millor les comunitats. "Encara que el mont Athos és una zona lliure d'impostos, les comunitats tenien un problema material per finançar la conservació dels edificis, les icones i els tresors bizantins i per això l'estat va posar en marxa un centre de restauració", recorda des d'Atenes.
L'Església en el punt de mira
La resistència dels monjos del mont Athos i de l'Església ortodoxa grega a contribuir en l'esforç per treure el país de la crisi genera malestar. "L'Església té una fortuna molt important, tant en diners com en patrimoni. En plena crisi social i econòmica, aquesta fortuna no pot continuar gestionada per l'alta jerarquia eclesiàstica", denuncia a l'ARA el diputat Alexis Tsipras, de la coalició d'esquerres Synaspismós. "L'Església hauria de donar una part d'aquesta fortuna per fer front a les necessitats de l'economia grega. I, en canvi, l'estat augmenta els impostos sobre ciutadans que no tenen diners, mentre l'Església continua exempta", lamenta. La separació de l'Església i l'Estat és una reivindicació històrica de l'esquerra grega, que veu en la crisi actual una oportunitat per fer un pas endavant.
Per què es manté aquest privilegi? Per Tsipras el problema és que "l'Església ortodoxa té una enorme influència sobre els electors, i els partits al poder sempre han tingut por d'enfrontar-s'hi".
No és casual que el nou primer ministre tecnòcrata, Lukàs Papadimos, i els ministres del govern d'unitat nacional, com tots els seus predecessors, juressin el càrrec davant de l'arquebisbe d'Atenes. A les escoles públiques s'ensenya religió i els 10.000 capellans i arquebisbes reben un sou de l'estat.
Eusebi Ayensa, que dirigeix l'Institut Cervantes d'Atenes, explica les arrels històriques d'aquesta influència de l'Església en la societat grega: "La religió a Grècia té un valor de caràcter nacional. Durant els quatre segles de dominació turca va tenir un paper de resistència".
El resultat de la independència és un estat confessional, que va haver de retirar del carnet d'identitat la referència a la confessió religiosa quan va entrar a la UE. El 97% de la població són ortodoxos i, fins i tot, a la Constitució del 1975, pertànyer a la religió dominant era un requisit per ser cap d'estat.
Els púlpits no estan al marge del terratrèmol social que viu Grècia amb l'aplicació de les mesures d'austeritat del pla de rescat pactat amb la troica(la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu ). L'any passat el Sant Sínode va difondre a totes les parròquies un text en què condemnava aquestes institucions com a "força d'ocupació".
El govern Papandreu va decidir el març del 2010 fer pagar a l'Església un impost pel 20% dels seus ingressos i entre el 5% i el 10% de les donacions, que es va traduir en una contribució total de 2,5 milions d'euros. "El problema és que no hi ha un registre comptable que permeti saber quant haurien de pagar", explica Polikarpos Karamouzis, professor de sociologia de la religió de la Universitat de Rodes. El fet que l'Església quedés exempta del nou impost sobre les propietats immobiliàries va desencadenar protestes com el moviment L'Església Ha de Pagar.
Segons les estimacions del diari conservador Kathimerini , l'administració religiosa central tenia el 2008 un patrimoni de 700 milions d'euros. L'exministre de Finances Stephanos Manos augmenta la xifra fins als mil milions. Però en cap d'aquestes estimacions compten ni els monestirs, ni la propietat gestionada directament per cadascun dels 80 bisbats.
