Publicitat
Publicitat

LES FINANCES CATALANES

El Govern matisa l'estratègia del nou finançament i vol reduir a la meitat el dèficit fiscal amb l'Estat, que rondaria els 12.000 milions

Un pacte fiscal de 6.000 milions d'euros

6.000 milions. Aquest serà el llistó que marcarà l'èxit del pacte fiscal, segons han assegurat a l'ARA diverses fonts del Govern. Aquesta xifra suposa reduir aproximadament a la meitat el dèficit fiscal.

El dèficit fiscal sempre plana sobre la política catalana. És la diferència entre el que Catalunya aporta a l'economia de l'Estat i el que, a posteriori, l'Estat li retorna en forma d'inversions i oferta de serveis públics. Reduir-lo a la meitat (del 8% al 4% del PIB) és el principal objectiu del Govern a l'hora de negociar el pacte fiscal -la proposta estrella de la legislatura- amb l'executiu espanyol que lidera Mariano Rajoy. Dit d'una altra manera: el govern d'Artur Mas ha matisat la posició i, sense abandonar l'exigència d'un canvi en el sistema de finançament que singularitzi Catalunya en la línia del concert, ara prioritza reduir el dèficit fiscal -que és de 12.000 milions d'euros- a la meitat, segons han admès en els últims dies diversos dirigents de CiU, com el mateix Mas a Le Monde . Això permetria a Catalunya disposar de 6.000 milions d'euros més enfront dels 2.000 que, d'entrada, hauria suposat el sistema pactat el 2009 pel tripartit. Posar l'accent a reduir el dèficit fiscal més que no pas a canviar les regles del joc (treure Catalunya del règim comú i singularitzar-la) pot ser, a més, una manera d'atreure el PSC i el PP al consens, en el qual ja hi ha CiU, ERC i ICV.

Aquests 12.000 milions en què l'executiu xifra el desnivellament entre Catalunya i l'Estat contrasten amb els 16.434 milions que el departament d'Economia, basant-se en dades del 2009, va fer públics l'octubre del 2011. En aquella ocasió, el conseller del ram, Andreu Mas-Colell, va situar el dèficit fiscal en el 8,4% del PIB. Les dades de què disposa ara el Govern reflecteixen una davallada d'aquest percentatge per la crisi: Catalunya aporta menys a l'Estat -les empreses paguen menys impost de societats- i és l'Estat qui es fa càrrec de les prestacions d'atur dels 600.000 desocupats catalans.

La situació feta pública per Mas-Colell contrasta, en qualsevol cas, amb les dades del dèficit fiscal d'Euskadi i de Navarra, que disposen del concert en què CiU es va emmirallar a l'hora de plantejar el seu pacte fiscal. Euskadi té un desnivellament del 4%, i Navarra, del 2,2%.

El mantra del 4% alemany

Tan famosa com el dèficit fiscal és una sentència del Tribunal Constitucional alemany que, segons els líders polítics nacionalistes, limitaria al 4% el gap entre el que aporten i el que reben els lands a l'estat federal. "La sentència la va traduir la conselleria d'Economia i en cap cas s'hi va trobar la xifra", apunten des de l'equip de l'exconseller Antoni Castells, del PSC. El mateix diuen Maite Vilalta i Núria Bosch, professora i catedràtica, respectivament, d'hisenda pública de la UB. "L'afirmació del 4% alemany és mentida", assevera, rotunda, Bosch.

En la seva campanya electoral, Josep A. Duran i Lleida es referia sovint a aquest percentatge i al "model alemany". Darrere seu hi havia sempre una pantalla digital en què es veia, en temps real, com creixia el dèficit fiscal català. En el programa de CiU hi apareixia fins i tot la paraula espoli fent referència als diners que surten de Catalunya i no hi tornen en forma d'inversions. També reclamava la gestió íntegra de tots els impostos i la creació d'una quota catalana de contribució a l'Estat.

Els experts consultats per l'ARA estan d'acord especialment amb la primera part de marc teòric del pacte fiscal. "Cal aprofundir en l'autonomia financera i en el concepte d'equitat, sempre amb transparència per part de l'Estat", apunta Vilalta. L'exministre Joan Majó veu clar que cal revisar tant el sistema de finançament com les "insuficients" inversions espanyoles a Catalunya. "Segurament seria més senzill aconseguir un bon model que no pas arrencar més inversions", vaticina Majó. Germà Bel, catedràtic d'economia de la UB, aposta per un model que respecti el principi d'ordinalitat, és a dir, que les regions que més aporten no rebin, en termes relatius, un tracte pitjor del que reben les comunitats que menys aporten.

La volatilitat del dèficit fiscal

Vilalta sosté que el concepte de dèficit fiscal és relatiu. El motiu? Es podria eliminar d'avui a demà si l'Estat fes una gran inversió. Per això insisteix en la necessitat d'un model fort que, a més de reduir el desnivellament, aporti recursos. Això passa per l'autonomia financera o, com diu Ramon Tremosa -eurodiputat de CiU-, per recaptar tots els impostos. I, si cal, tenir una agència tributària consorciada amb l'Estat "amb majoria catalana i triant-ne el president". En poques paraules: la clau de la caixa. No és, però, el mateix que reduir el dèficit fiscal a la meitat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT