Publicitat
Publicitat

EL LIDERATGE SOCIALISTA

Rubalcaba s'envolta de fidels al PSOE i margina els seus rivals a llocs testimonials

Els partidaris de Chacón, fora de la direcció

"Guanya la banca", deia un dirigent socialista pròxim a Chacón aixecant les celles i obrint els braços. Alguns es prenien amb certa resignació que el nou secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, no situés cap afí a l'exministra catalana als llocs de responsabilitat política i orgànica del partit. Per entendre'ns: entre els que tenen despatx a la seu del carrer Ferraz. D'altres, però, no amagaven una enrabiada que, a l'hora de la veritat, va tenir poca traducció a les urnes. Un 80,42% dels delegats del 38è congrés van donar llum verda a la comissió executiva. I hi va haver un tímid 20% de vot de càstig, entre vots blancs, nuls i els que van decidir no pronunciar-se. Lluny del 49% de vots a Chacón que brandaven els seus diumenge a la matinada.

Avui l'equip que pren el relleu als col·laboradors de José Luis Rodríguez Zapatero es reunirà per primer cop. Al migdia el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) farà públic el primer Baròmetre d'intenció de vot dels espanyols des que el PP va arribar a la Moncloa. Una bona guia per saber d'on parteix el nou PSOE de portes enfora. De portes endins, hi ha una enorme ferida que tardarà a cicatritzar. L'home que haurà de provar de curar-la, el secretari d'organització, Óscar López, es va limitar a dir ahir que l'executiva de Rubalcaba és d'"unitat i integració". Altres socialistes, com el madrileny Tomás Gómez o l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, van qüestionar amb veu alta el concepte d'unitat que té la direcció.

Griñán, un president dèbil

De partidaris declarats de Carme Chacón hi ha els catalans José Zaragoza i Esperança Esteve, això sí, però com a vocals i, per tant, sense tasca executiva. La gran novetat és la presència de l'andalús José Antonio Griñán com a president del partit, en substitució del seu antic amic i ara adversari Manuel Chaves. És un gest simbòlic i interessat perquè la presidència del PSOE és un càrrec amb funcions d'arbitratge. L'operació, a més, té data de caducitat perquè està pensada només per reforçar el president de la junta dos mesos abans de les eleccions autonòmiques que, segons totes les enquestes, podria guanyar el PP.

L'enfrontament soterrat en el socialisme andalús entre els sectors de Griñán i Chaves serveix per explicar a la perfecció el que ha passat aquestes setmanes al PSOE i que ha tingut un desenllaç tan disputat. Més enllà dels discursos ideològics, de les propostes de futur -en el fons semblants entre Rubalcaba i Chacón-, molts delegats socialistes s'han apuntat a una llista o l'altra per afinitat o discrepància amb la seva direcció regional. Per exemple, si a Madrid el secretari general del PSM apostava per l'exministra, els crítics com José Cepeda o Rafael Simancas s'apuntaven al carro de l'exvicepresident per més que vinguin del guerrisme i ell del felipisme. Divisions semblants s'han produït arreu i en alguns llocs de manera molt visible, com al País Valencià, les Illes o l'Aragó. Altres zones, com Extremadura, Euskadi o Catalunya, van votar de manera homogènia.

És a dir, les tensions territorials, els enfrontaments interns entre la direcció d'un lloc i els que s'hi senten arraconats, han acabat generant fílies i fòbies que no tenen gaire a veure amb grans decisions estratègiques de futur. Ara aquesta dinàmica es repetirà amb més claredat als congressos regionals que s'han de començar a fer ben aviat.

La nova direcció federal dels socialistes va provar ahir de contrarestar les crítiques d'exclusió dels chaconistes amb l'argument que, com sempre fa el PSOE, la integració es fa basant-se en els territoris. D'aquesta manera, Rubalcaba provava de desactivar des del primer minut la sensació que té mig partit en contra i amb capacitat d'articular una forta oposició interna.

Una nit llarga

Seguint la tradició, la nit de dissabte va ser llarga i dura. Rubalcaba es va reunir un per un amb els secretaris generals de federació per buscar consens. Abans ho va fer amb Chacón, que, després de la reunió, va marxar a sopar amb alguns amics. Va tornar més tard a l'hotel, ja de matinada, per seguir de prop les negociacions amb el madrileny Gómez i el castellanomanxec José María Barreda, un bon amic de la seva família. L'executiva es va acabar tancant gairebé quan ja es feia de dia. Entre les novetats, una nova àrea pensada a mida per al lehendakari, Patxi López, a qui molts situen com l'hereu polític de Rubalcaba i possible candidat a les primàries per escollir el presidenciable socialista a les espanyoles del 2015. Caldrà veure si Chacón fa el pas. Ahir, en l'arribada a la clausura del congrés, els seus seguidors l'animaven, li feien petons i fotografies i alguns, amb llàgrimes als ulls, li demanaven que no defallís. A Twitter el seu equip va donar les gràcies i va enllaçar la cançó Un nuevo día brillará , de Luz Casal. "Avui és el dia del secretari general", es va limitar a dir ella.

Rubalcaba, cansat, va fer un discurs breu en què va reiterar que surten units. "Som un partit fort, som un gran partit. I un gran partit actua amb grandesa", va dir. Va prometre una oposició "útil" que combini pacte, discrepància i confrontació.

El PSC ha de renegociar

Al PSC, que va fer l'aposta perdedora, asseguraven ahir que sortien "satisfets" perquè mantenen els dos vocals que tenien. El primer secretari, Pere Navarro, afònic, va recordar que el partit "està representat en la mateixa mesura que fins ara". Chacón i Miquel Iceta estaran al comitè federal a proposta del congrés. Ara toca començar a renegociar els acords amb el PSOE. Àngel Ros ja ho exigirà avui a la tarda a l'executiva catalana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT