Publicitat
Publicitat

El patrimoni (i els negocis) dels Borbons segueixen sent un secret

Al marge del que costa el sistema monàrquic, un assumpte controvertit és el patrimoni de la família reial i de Joan Carles I. Sobre el patrimoni i els negocis del cap de l'Estat i els seus avantpassats se n'han escrit diversos llibres en els últims anys que han aclarit i certificat alguns assumptes. Franco y los Borbones , de Xavier Casals; El patrimonio de los Borbones , de José María Zavala; Alfonso XIII, hombre de negocios , de Guillermo de Gortázar, o alguns de José García Abad en són exemples. Joan Carles I no té béns immobles perquè el seu pare, Joan de Borbó, va malvendre els palaus que quedaven a la família durant la Transició, temerós com estava que la Corona no es consolidés i que una III República els expropiés. Però no és pas pobre.

El 1931, quan va marxar a l'exili, l'avi Alfons XIII no tenia una fortuna menyspreable. Va sortir d'Espanya amb l'equivalent a 48 milions d'euros en bancs de París i Londres, però els safaris al Sudan, onze mansions, les bodes dels fills i un ritme de vida alt per a ell i els seus amics van delmar-ne la fortuna. Deu anys després, quan va morir, Franco li havia restituït part del patrimoni (la resta ja era Patrimoni Nacional), però de diners n'hi quedaven una tercera part. Joan va heretar l'equivalent a 7,5 milions d'euros.

A l'Espanya monàrquica Alfons XIII va tenir una pensió de 500.000 pessetes per any fins al 1902. Fins al 1931 va augmentar el seu patrimoni i fins i tot es va veure esquitxat en un escàndol per enriquiment il·lícit amb apostes per curses de llebrers amb el duc d'Alba. Diverses fonts asseguren que hauria tingut un patrimoni equivalent a 144 milions d'euros d'avui. Quan Franco va convertir Espanya en regne el 1947, la vídua d'Alfons va accedir a una pensió de 250.000 pessetes a l'any d'aleshores.

Joan, a qui el govern del PSOE va perdonar al seu dia pagar impostos, tampoc es va privar de res i va viure dels fons heretats, de donatius i de la venda de patrimoni. Herències a banda, l'actual monarca va començar a fer fortuna el 1962 gràcies a una col·lecta promoguda pel banquer Luis Valls Taberner. I, segons el periodista Jesús Cacho a El negoci de la llibertat , gràcies també a les comissions del petroli que comprava Espanya i les inversions i negocis que li gestionava el seu amic i administrador personal, Manuel Prado y Colón de Carvajal. Prado acabaria imputat i condemnat, entre altres qüestions, pels seus negocis amb Javier de la Rosa.

Hi ha constància que el rei va demanar, els primers anys de regnat, "ajuda" a diversos empresaris, com José María Ruiz-Mateos, o a monarques com el xa de Pèrsia. Segons García Abad, el 2000, Joan Carles havia de tenir uns 36 milions d'euros a Suïssa. Altres fonts eleven el patrimoni a 545 milions. En qualsevol cas, un secret encara ben guardat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT