Publicitat
Publicitat

El precedent de l'assassí del làser que va atemorir Suècia

John Ausonius i Anders B. Breivik tenen moltes similituds. Els seus noms s'associaran per sempre més al terror, capaços com han estat de sacsejar dues societats nòrdiques -Suècia i Noruega- que han estat exemples de justícia social. Ausonius passarà a la posteritat com l'home que, entre 1991 i 1992, va atemorir Estocolm amb un degoteig d'atacs contra ciutadans d'origen immigrant, perpetrats amb un fusell proveït de mira làser. Els seus atemptats selectius i carregats d'ira -va disparar contra onze persones de pell i cabells negres- són el precedent més macabre de la matança materialitzada per Breivik, un personatge encara més sanguinari.

El periodista suec Gellert Tamas va narrar en L'assassí del làser -un llibre excel·lentment documentat i convertit en èxit de vendes- les motivacions d'Ausonius, que mantenen un paral·lelisme inquietant amb les tesis del pertorbat noruec. El personatge descrit per Tamas també va actuar en un context de crisi econòmica, en el qual havien guanyat protagonisme els discursos polítics d'ultradreta que instigaven l'odi contra els immigrants. Com Breivik, Ausonius assenyalava els partits tradicionals com a culpables d'aquella suposada decrepitud nacional i va portar de corcoll la policia d'Estocolm, que s'enfrontava al cas més espinós des de la mort el febrer del 1986 del primer ministre Olof Palme. L'assassí del làser, com l'autor de la massacre d'Utoya i Oslo, havia assistit a la separació dels seus progenitors -era fill de mare alemanya i pare suís- i havia aparcat les relacions socials per satisfer la venjança que maquinava. Ausonius i Breivik podrien haver estat els protagonistes d'alguna novel·la negra de la literatura nòrdica, tan aplaudida pels lectors des del fenomen Stieg Larsson, però lamentablement són personatges reals.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT