Publicitat
Publicitat

Valérie: Tasso:

"Tot el que sé de la condició humana ho he après de la prostitució"

Fidelitat "Has de ser fidel a tu mateix i lleial a la parella" Pagar per sexe "Els homes que van amb prostitues només volen reafirmar-se com a mascles" Marc legal "Regular la prostitució no servirà de res si no rehabilitem moralment les prostitutes"

Valérie Tasso (França, 1969) va saltar a l'arena pública el 2003 quan va publicar Diario de una ninfómana . L'obra, on explicava el seu pas pel món de la prostitució de luxe, es va convertir en un bestseller i ella va passar a ser una estrella mediàtica. Al seu últim llibre, Diario de una mujer pública (Plaza y Janés), explica com va viure tot aquell procés, en què va perdre molts amics, la van criticar per parlar sense embuts i va descobrir que molts homes estaven segurs que diria sempre que sí a les seves proposicions sexuals.

El punt de partida del llibre és la teva transformació de l'anonimat a estrella mediàtica. Com ho vas viure?

Amb molta excitació i molts dubtes al principi, sobretot per l'estigma que em podia caure a sobre. Vaig escriure Diario de una mujer pública per plasmar aquestes sensacions, tot el que em venia al cap.

Escriure llibres com els teus vol dir rebre crítiques. Com ho portes?

Molt bé. El que m'estranya més és que la gent es molesti a criticar-me. Crec que en el fons els que em critiquen m'admiren. Dalí deia que era qui era gràcies als enemics. Jo no tinc enemics però avui s'ha democratitzat l'opinió i tothom opina.

Però què és el que fa enfadar la gent? Que parlis de sexe?

S'enfaden perquè utilitzo la meva llibertat d'expressió i dic tot el que els altres no s'atreveixen a dir. D'altra banda, hi ha una ràbia molt gran perquè estem en una societat supercontrolada on no es pot fumar, on s'ha de ser sempre políticament correcte, on tot està mesurat i on no pots tocar alguns temes delicats.

Com el sexe. De fet, en el teu llibre barreges sexe i famosos. T'han ofert molts diners per revelar els noms de qui parles?

Sí. Em va passar amb Diario de una ninfómana. Em trucaven de programes i apujaven el meu caixet, com si fos una subhasta. Llavors m'oferien diners perquè donés inicials de famoses que es prostitueixen o homes famosos que han pagat per sexe. Em va fer molt fàstic. Ara m'han tornat a oferir diners perquè expliqui qui són els personatges que surten al llibre.

Per què no ho fas?

Perquè és lamentable. Es pensen que els éssers humans som com bestiar, que tots tenim preu, a mi m'ho deien: tots tenim preu. I jo responc: el meu preu és la resistència a tenir preu. Ho he repetit mil vegades.

La majoria d'homes que s'interessen per tu estan casats. La fidelitat no existeix?

Depèn del que cadascú entengui per fidelitat. Jo sempre he pensat que has de ser fidel a tu mateix i lleial a la parella. Si jo sé que a la meva parella li pot fer mal que jo tingui un rotllet d'una nit, no l'hi explicaré mai. Aquesta és la lleialtat. Si tu saps que li farà mal, no l'hi diguis, no insultis la seva intel·ligència.

Imagino que és el que feien aquests homes casats.

Suposo. De fet, tots aquests homes casats que jo he conegut, tant en la prostitució com fora, no busquen el que els hi falta casa. A mi mai em van demanar res estrany. Busquen reafirmar-se com a mascles. Tot això ho he après de la prostitució. De fet, tot el que sé de la condició humana.

Què porta una dona a optar lliurement per la prostitució?

Les noies en general no s'ho plantegen. S'hi troben, ho proven i descobreixen un factor molt important: els diners. En el món de la prostitució de luxe hi ha molt culte als diners. S'acostumen a un ritme de vida que elles, generalment amb pocs estudis i poc més de 20 anys, no podrien tenir. Entren en un cercle viciós i cada cop necessiten més diners.

En el teu cas també van ser els diners?

No. Jo vaig fer un plantejament que no fa ningú. Vaig dir: em faré prostituta de luxe. Havia tingut fantasies sobre aquest tema. Volia anar una mica més enllà, coneixe'm a mi mateixa, perquè en un despatx no ho aconseguia. Per coneixe's cal palpar la condició humana, i el sexe és la millor manera per fer-ho. És quan cauen les màscares i tot allò social desapareix i et deixes portar.

S'ha de regular la prostitució?

Jo estic a favor d'una rehabilitació moral de les dones o els homes que fan la prostitució. El marc legal només serà vàlid quan hi hagi una rehabilitació moral, el dia que no assenyalem amb el dit la persona que lloga el seu savoir-faire sexual. La regulació no servirà de res si no acabem amb això.

Les teves opinions han fet enfadar moltes feministes.

Fan enfadar les feministes radicals perquè no suporten que digui que la prostitució m'ha ajudat. Jo estic molt d'acord amb la tasca que fan però no entenen que estem en dos plans diferents. Una cosa és exercir la prostitució de manera lliure i l'altra ajudar noies a sortir-ne. Les mateixes feministes que han lluitat a favor de la llibertat individual m'estan retraient que faci ús de la meva llibertat individual. No són coherents. Anaven amb pancartes demanant que les dones poguéssim fer el que ens donés la gana, i ara arriba una dona que fa el que li dóna la gana i diu que s'ho ha passat bé prostituint-se i em salten a sobre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT