Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'ÀFRICA

El recompte tensa el Congo

El president Joseph Kabila haurà d'esperar encara unes hores més per a la confirmació de la seva victòria en les eleccions a la RD Congo. La tensa espera que ha marcat el recompte de la Comissió Electoral Independent (CENI) ha anat fent créixer la por d'un rebrot de la violència si, finalment, es confirma la continuïtat de l'actual president i la derrota del principal opositor, Tshisekedi.

A principis de setmana, la CENI ja va fer públics uns resultats provisionals que proclamaven vencedor Kabila, després d'haver-se escrutat el 89% dels vots. Aquest fet inusual i poc ortodox d'avançar resultats, per part de la Comissió Electoral en ple procés de recompte, va provocar una virulenta reacció de l'opositor Tshisekedi, que ha estat dient durant tots aquests dies que "el poble vol l'alternança del poder" -és a dir, la seva presidència- i que els resultats que ja s'havien fet públics "són un frau" perquè no responen "a la veritat de les urnes". Tshisekedi va amenaçar també de donar "les consignes pertinents en cas de necessitat", si bé encara no ha especificat de quina mena de consignes es tracta i si estaria disposat a abocar els seus electors a un enfrontament contra els partidaris de Kabila en el cas que s'acabés proclamant la victòria de l'actual president.

Les amenaces de Tshsekedi -un veterà de la política des dels temps de Mobutu- no són una bona notícia per a un país que, malgrat la tensió i la violència que ha acompanyat el procés electoral, malgrat les enormes dificultats per poder emetre el vot -amb molts col·legis electorals sense paperetes i electors desapareguts de les llistes-, malgrat les urnes que s'han "extraviat", malgrat totes aquestes dificultats, ha votat massivament i ho ha fet amb un gran entusiasme.

És la segona vegada que els ciutadans congolesos -més de 32 milions d'electors- són cridats a votar després de la llarga dictadura de Mobutu i la terrible guerra que va destruir el país quan es va desencadenar un conflicte conegut com la tercera guerra mundial africana, amb més de dos milions de morts i la participació de cinc exèrcits dels estats veïns. Després que el pare de Joseph Kabila, Laurent-Désiré Kabila, destituís Mobutu amb l'ajuda dels ruandesos i dels ugandesos i fos assassinat l'any 2001, Joseph va aconseguir el poder. Ningú no donava un duro pel jove Kabila, que va ser capaç d'aconseguir aturar la guerra, fer sortir del país els exèrcits estrangers i dirigir amb l'ajuda de l'ONU el procés de transició cap a les primeres eleccions democràtiques del 2006. Kabila va guanyar aleshores al seu màxim oponent, Jean-Pierre Bemba, avui a l'espera de ser jutjat al TPI acusat de reclutar nens soldat durant la guerra.

L'esperança que suposen aquestes segones eleccions és, precisament, que permeten consolidar una certa estabilitat política després que les eleccions de l'any 2006 van servir per acabar amb la guerra. "El destí del Congo -explica un dels observadors sud-africans presents a Kinshasa- interessa a tot el continent. Si la guerra torna a començar, els nostres països també en pagaran les conseqüències". El fet, però, que Kabila i el seu principal opositor no es parlin és un signe eloqüent de l'alarmant divisió profunda que hi ha entre els diversos Congos, on els antics odis es poden tornar a encendre en qualsevol moment, i on a Kabila encara se'l coneix com "el ruandès".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT