The New York TimesDurant gairebé dues dècades, els líder d'Al-Qaida han denunciat el hieratisme dels dictadors del món àrab, els han titllat de titelles d'Occident i han exigit que siguin derrocats. Ara les multituds d'un país rere l'altre s'han aixecat per enderrocar els seus líders i Al-Qaida no ha jugat cap paper en aquest procés.
De fet, els moviments heterogenis de l'oposició -que han sorgit de tot arreu- han fet més que evident que els dos credos d'Al-Qaida quedaven desbancats: la violència assassina i el fanatisme religiós. Els manifestants han fet servir la força en defensa pròpia, han tractat l'islam com uns valors antics i han defensat la democràcia; just l'antítesi d'Osama bin Laden i els seus seguidors.
Així doncs, per a Al-Qaida -i potser fins i tot pel que fa a les polítiques nord-americanes pel canvi de pes d'aliances-, les revolucions democràtiques que estan sacsejant tot el món obliguen a plantejar nous horitzons. ¿La xarxa terrorista es marcirà de mica en mica fins a ser del tot irrellevant? ¿O bé sabrà treure profit del caos i la desil·lusió política que vindrà després d'apuntar les esperances del canvi tan amunt? Per a molts especialistes en matèria de terrorisme al Pròxim Orient, les últimes setmanes han generat els ingredients suficients per augurar una època desastrosa per a Al-Qaida. Les imatges pacífiques dels ciutadans lluitant contra els seus règims converteixen els jihadistes en uns mers espectadors de la història lligats de peus i mans, i ofereixen als joves musulmans una alternativa més atractiva que el terrorisme.
"Fins ara -i emfatitzo el fins ara - veig que Al-Qaida ha perdut bastants punts", diu Paul R. Pillar, que ha estudiat el fenomen del terrorisme al Pròxim Orient des de fa tres dècades, primer a la CIA i després a la Universitat de Georgetown. "La democràcia són males notícies per als terroristes. La gent que utilitza els canals més pacífics veu la necessitat d'expressar les seves queixes i perseguir els seus objectius, i el menys probable és que es passin al bàndol de la violència".
Si els líders de les xarxes terroristes tenen l'esperança d'aprofitar el moment, s'estan movent massa a poc a poc. Bin Laden ha guardat silenci. El seu segon a Egipte, Aiman al-Zawahri, s'ha limitat a enviar tres missatges des del seu presumpte amagatall a la frontera amb el Pakistan i l'Afganistan que no feien cap mena de referència a la caiguda de Mubàrak a Egipte -tot i haver estat detingut i torturat durant la dècada dels 80.
"Derrocar Mubàrak ha estat l'objectiu de Zawahri durant més de 20 anys, i va ser incapaç d'aconseguir-ho", diu Brian Fishman, un expert en terrorisme de la New America Foundation. "Ara un moviment que no és violent ni religiós i està a favor de la democràcia, ha aconseguit desfer-se'n en qüestió de setmanes. És un problema greu per a Al-Qaida".
Les pors dels Estats Units
Si Al-Qaida passa per moments d'incertesa, l'administració Obama també. Durant una dècada, els Estats Units han vist el món musulmà com una font de terrorisme violent -una raó per la qual tant Obama com Bush han tingut bones relacions amb els règims que estan en plena ebullició-. Era un tema tan dominant en la política nord-americana que fins i tot Gaddafi, l'esquizofrènic i brutal líder libi, a qui Obama va dir dissabte que dimitís, havia rebut elogis dels EUA com un baluard contra els jihadistes.
Un cable de l'ambaixada nord-americana a Trípoli deia que l'exsecretària d'Estat, Condoleezza Rice, abans d'una visita a Líbia el 2008 va qualificar el país com "un fort aliat en la lluita contra el terrorisme". Amb un nou mapa al Pròxim Orient, els Estats Units necessiten fer un important replantejament i llançar el missatge que per garantir la seva seguretat no pot utilitzar més el control d'un règim despòtic i pobre.
