LA REVOLTA A SÍRIA
Crònica 02/04/2011

Els sirians reclamen al carrer els canvis que el règim evita

Milers de sirians van sortir ahir un altre cop al carrer per demanar llibertat i democràcia. Els manifestants van denunciar la falta de compromisos del president Al-Assad dimecres al Parlament.

Marc Vidal
2 min
Una de les manifestacions a Qamixli, al nord del país, amb pancartes en què es pot llegir: "Només estimem la democràcia".

Dimecres va prendre la paraula el president de Síria, Baixar al-Assad, al Parlament. Ahir ho van fer milers de sirians en diferents manifestacions arreu del país. I els missatges de l'un i dels altres són la nit i el dia. Reprimint la por imposada per la repressió sagnant de les últimes manifestacions, molts sirians van sortir a dir que el president Al-Assad s'havia quedat curt en el seu discurs. Que hi havien trobat a faltar compromisos concrets de reformes en el camí de la democràcia i la llibertat. Que hi havia massa retòrica sobre les "conspiracions estrangeres" que amenaçaven el règim. I, sobretot, que hi va faltar algun gest, encara que fos l'aixecament de l'estat d'excepció al país -com s'havia especulat- que està vigent des de fa gairebé 50 anys.

"Llibertat, llibertat. Unitat, unitat. El poble sirià està unit". Són les consignes que cridaven unes 2.000 persones que s'havien aplegat a la plaça Major de Douma, un suburbi de Damasc, la capital del país. Les forces de l'ordre van irrompre per dispersar la manifestació, segons els concentrats, disparant amb munició real. Alguns testimonis citats per les agències de notícies internacionals parlaven d'entre tres i vuit morts.

Però la versió que va donar l'agència oficial de notícies Sana sobre el que va passar és ben diferent. "Grups armats", va dir l'agència, van disparar des dels terrats dels edificis contra els manifestants i les forces de seguretat, "i en van matar i ferir desenes", assegurava. També va informar d'un episodi semblant a la ciutat d'Homs, al nord del país, on "una banda armada" havia obert foc contra els manifestants i una noia havia mort, deia. Era -com si alguna cosa estigués passant- el primer cop que l'agència oficial d'informació de Síria parlava d'aquestes concentracions que pretenien, segons la seva versió, "honorar els màrtirs" [morts per la repressió de les últimes setmanes] i demanar que "l'acceleració de les reformes".

De protestes contra el règim se'n van fer, també, a part de Douma, a Damasc, a la ciutat costanera de Banias, a la població portuària de Latakia i a la ciutat de Daraa, al sud, que ha estat el focus principal fins ara de les protestes i la repressió.

Almenys 61 morts en la repressió

Les protestes que demanen la democratització del sistema polític que ara encapçala el president, Baixar al-Assad, van començar fa setmanes després del triomf de les revoltes a Tunísia i Egipte. Però a diferència d'aquestes, en el cas de Síria, les forces de seguretat no han tingut cap problema a disparar contra els manifestants, segons les organitzacions de drets humans, amb un balanç fins ara d'almenys 61 morts. Això tot i que els grups d'oposició eleven la xifra a més d'un centenar.

La sortida ahir al carrer una altra vegada de grups de manifestants després de les pregàries dels divendres, en una jornada coneguda com "el divendres de la dignitat", deixa clar que el discurs del president Al-Assad dimecres al Parlament no ha aconseguit calmar els ànims dels opositors que reclamen democràcia. És un país d'una gran importància estratègica que molts analistes consideren com "una caixa de Pandora" a la regió, ja que si el conflicte no es resol, es podria estendre a països com el mateix Iraq, Jordània i el Líban. I convertir-se en un enfrontament majúscul entre àrabs sunnites i xiïtes.

stats