Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT JORNADA D'INTERCANVI

El jove militar israelià Gilad Shalit torna a casa mentre Surt de la presó un primer grup de reclusos palestins

Un soldat per mil presoners

L'intercanvi d'un miler de presoners palestins pel soldat israelià Gilad Shalit ha generat esperances que pugui servir per aconseguir la pau. Però la por que es reactivi la violència no s'ha esvaït.

La complexa operació d'intercanvi va arrencar de bon matí. Hamàs va lliurar el soldat israelià Gilad Shalit a Egipte mentre 477 presoners palestins s'esperaven per ser alliberats. Eren el primer moviment d'un gest, en què Egipte ha jugat un paper clau, que ha de culminar amb l'alliberament de 550 palestins més les pròximes setmanes.

Després d'entregar Shalit, es van alliberar 27 presoneres. Dues es van oposar a anar a Gaza per por de represàlies. Amna Muna era una d'elles. Condemnada a cadena perpètua el 2003, era coneguda a la presó pels seus problemes amb la resta de recluses. Desencallat l'entrebanc, Shalit va ser entrevistat per la televisió egípcia. El soldat, prim i una mica atordit, va assegurar que l'havien tractat bé i va estar d'acord amb l'alliberament dels palestins.

"Em sentiria feliç si tots els presoners poguessin recuperar la seva llibertat i tornar amb les seves famílies", va dir el soldat. "Espero que aquest intercanvi pugui servir per aconseguir la pau", va concloure. Shalit, que fa una setmana es va assabentar del seu alliberament, va dir que era conscient que la seva llibertat havia estat possible gràcies a les bones relacions d'Egipte amb Israel i Hamàs.

Els palestins, de celebració

Mentre una bona part de la població israeliana estava enganxada a la televisió seguint l'alliberament de Shalit, desenes de milers de palestins van sortir als carrers de Gaza i Cisjordània. Uns 180 presoners palestins van arribar a la franja, on ahir van tancar les escoles i es va declarar festa nacional. Al pas fronterer de Rafah els esperava una delegació de Hamàs, entre ells el primer ministre de Gaza, Ismail Haniyeh, que els va rebre, un per un, amb petons i abraçades.

Unes 200.000 persones, en un ambient festiu, van omplir la plaça d'Al-Katiba per acompanyar als seus herois. Mussa Abu Marzuq, líder de Hamàs, va afirmar a la televisió palestina que l'alliberament de Shalit inclou també l'acceptació, per part d'Israel, d'aixecar el bloqueig a Gaza. A Cisjordània, les classes també es van suspendre i s'han organitzat tres dies de celebracions.

Conscient del triomf polític de Hamàs, el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, va celebrar l'alliberament dels presoners alhora que recordava els que encara estan engarjolats, uns 5.000. Per primer cop, Abbas va dir que Israel li havia promès alliberar més presoners. No va desaprofitar l'ocasió per parlar de la importància d'aconseguir un estat palestí amb les fronteres del 1967 i que es pugui culminar la reconciliació palestina.

El director de la Societat de Presoners Palestins i membre de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, Kadura Fares, va criticar l'acord perquè no inclou alguns dels presoners de més alt nivell, com Marwan Barguti. Alguns analistes israelians creuen que Hamàs, en el fons, no estava interessat a donar llum verda a Barguti perquè, ara per ara, és l'home que pot arrossegar més simpatitzants, tant a Gaza com a Cisjordània.

Al pas de Beitunia, on s'esperaven desenes de palestins per rebre al centenar de presoners amb destí a Cisjordània, hi va haver enfrontaments entre palestins i forces de seguretat israelianes perquè Israel, a l'últim moment, va decidir fer passar els reclusos per un altre lloc. 40 presoners seran exiliats a altres països com Síria, Qatar i Turquia.

Els israelians ho veuen bé

Per a Israel ahir va ser un dia de sentiments contraposats malgrat que el 80% dels ciutadans aprovaven l'acord. A l'alegria de rebre al seu soldat, símbol de tots els fills que l'estat hebreu envia al front, s'afegia el dubte de si aquest intercanvi podria afavorir nous atacs terroristes.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, conscient del preu pagat, va insistir, des de la base aèria Tel Nof, on Shalit es va reunir amb els seus pares, en el deure de tot primer ministre de tornar un soldat captiu a casa seva.

L'últim pas d'aquesta primera fase, amb una complicadíssima coreografia política, va ser Mitzpeh Hila, on viu la família Shalit i on va ser traslladat el jove després de l'exhaustiu reconeixement mèdic que se li va fer a Tel Nof.

Desenes de simpatitzants, amb banderes israelianes, saltaven d'alegria als voltants de la casa dels Shalit. Ahir va ser un dia històric al Pròxim Orient, d'importants gestos que podrien tenir la seva continuació el 26 d'octubre, quan el Quartet es reuneixi amb israelians i palestins per rellançar el procés de pau.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT