Publicitat
Publicitat

Un somni fet realitat: "Hem fet caure el faraó"

Les explosions d'ahir a la nit a la plaça de Tahrir ja no eren trets a l'aire ni llaunes de gasos lacrimògens: eren focs artificials per celebrar la caiguda de Mubàrak. Homes i dones que ni es coneixien s'abraçaven i ploraven. Afloraven totes les emocions, els dubtes i les pors acumulades en tots aquests dies en què, en qüestió de minuts passaven de tocar el cel a caure en l'infern d'un règim que es resistia a girar full.

"En les últimes dues setmanes hem pensat tants cops que Mubàrak marxava, i sempre era mentida, que ara em costa de creure que estiguem vivint això", deia el farmacèutic Ahmed Ashmawi, de 28 anys, mentre la gent ballava al seu voltant. Va ser un dels primers a ocupar la plaça, el 25 de gener, quan va començar la revolta. La policia els va atacar, però el jove va tornar tres dies més tard, amb la primera manifestació multitudinària. Després va veure arribar els pro Mubàrak i va saber que aquella era l'última carta del règim. Guanyada aquella batalla, encara va haver de suportar, dijous, el frustrant discurs de Mubàrak aferrant-se al poder quan tothom s'esperava que plegués.

Quan finalment es va confirmar la dimissió de Mubàrak, la notícia va córrer com la pólvora a la plaça. "Per fi ens hem desfet del lladre", "Hem fet caure el règim" , cridaven els manifestants, fent el senyal de victòria. "El poble és més fort que res", deia Mohamed Al-Cheic, un jove de 22 anys. Els clàxons no paraven al centre de la ciutat, des de cotxes amb banderes egípcies que sortien per les finestres, col·lapsant el centre de la ciutat. Per primera vegada la televisió estatal retransmetia imatges de la plaça amb so ambient. Les mateixes escenes es repetien a Alexandria i Suez.

Gent de tota condició, musulmans i cristians, liberals islamistes, compartien una festa al carrer i es resistien a anar a dormir. Mahmoud Aziz, de 25 anys, deia: "Això és com la Revolució Francesa: estem escrivint a la història de l'Orient Mitjà". Un fuster de 51 anys encara anava més lluny: "Hem fet una cosa sense precedents en 7.000 anys, hem fet caure el faraó. Egipte és lliure i no tornarà a ser com abans: ho impedirem". La psicòloga Fatima Mahouz, resumia la revolució: "Els egipcis han recuperat al seva dignitat: ho hem aconseguit, això és el que compta".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT