Publicitat
Publicitat

SISTEMA FINANCER I NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

L'executiu penalitzarà bancs que captin dipòsits amb interessos "excessius"

Els sous dels banquers, limitats

El govern espanyol va aprovar un reial decret que penalitza els "superdipòsits", limita les altes remuneracions a la banca i dificulta que les entitats amb diners públics paguin variables als seus directius.

La crisi de les hipoteques subprime , considerada el disparador de la crisi financera i econòmica de la qual avui Occident encara pateix les conseqüències, va començar el dijous 9 d'agost del 2007 als EUA, des d'on es va expandir ràpidament a Europa. Des d'aquell moment, han calgut gairebé quatre anys perquè el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, posi fil a l'agulla i legisli per evitar els suposats abusos de la banca. Ho va reconèixer el mateix vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, quan va dir que la mesura pal·liarà l'absència actual de regulació de determinats productes bancaris que estan relacionats amb la crisi financera.

El reial decret que es va aprovar ahir incorpora la normativa comunitària per controlar la política de riscos i evitar que el sector financer assumeixi riscos excessius que puguin posar-lo en perill una altra vegada. De fet, el termini per incorporar aquesta directiva va caducar l'1 de gener del 2011. Però Grècia, Portugal, Itàlia, Polònia, Eslovènia i Espanya s'havien negat a aplicar-lo. Ha estat necessari l'ultimàtum de Brussel·les per fer el que tocava.

Guerra

La lluita de les entitats financeres per aconseguir els diners dels petits estalviadors a qualsevol preu s'ha acabat. Per posar fi a l'anomenada "guerra del passiu" les entitats que ofereixin interessos "excessivament alts" als seus dipòsits hauran de fer contribucions addicionals a l'anomenat fons de garantia de dipòsits. Això suposarà més del doble de la penalització que en un principi havia plantejat el ministeri d'Economia i que alguns van criticar dient que no serviria per a res.

Un mes després de la publicació de la norma els interessos dels dipòsits no podran superar la xifra que resulti d'uns càlculs que s'hauran de fer tenint en compte els punts bàsics de l'Euríbor. Amb les dades actuals l'interès màxim per a dipòsits de fins a tres mesos serà del 2,934%, en els d'entre tres i dotze mesos l'interès no podrà passar del 3,214% i en els de més d'un any, del 3,137%. Segons el document, el ministeri podrà revisar aquests límits quan vulgui. Rubalcaba va subratllar que aquestes normes han de servir per posar fi al que ha provocat "crèdits més cars per a tothom".

Pel que fa als sous dels banquers, la norma evita incentius que animin els directius a assumir riscos que posin en perill l'entitat. A més, els sous els haurà d'aprovar un comitè de remuneracions, cosa que ja han començat a fer diverses entitats. En el cas de les entitats amb fons públics, les retribucions variables només es podran abonar si les aprova el Banc d'Espanya, que a més podrà limitar la remuneració total. Així s'evitarà que les entitats incrementin el sou fix per compensar l'eliminació de la part variable. A Zapatero li ha costat molt arribar a prendre la decisió de collar els bancs. Encara que Europa pressionava perquè es fes aquesta reforma, el canvi de líder al capdavant del PSOE pot haver jugat un paper important a l'hora de picar l'ullet a l'esquerra del partit i del Congrés.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT