Publicitat
Publicitat

El suflé i el tabú

Avinguda del president Companys, número 9, Badalona. L'ascensor no funciona. Escales estretes amb finestres interiors protegides per sòlides reixes de barrots. A les dues portes del segon pis no hi ha cap marca exterior que indiqui que allò és la seu local del Partit Popular. Ja dintre, la sala de premsa és amplia. Em diuen els companys que ja hi han estat altres cops que la lona que té Xavier García Albiol a la seva esquena, així com el faristol, tot amb el logo del PP i ja sense l'eslògan de campanya, són de nova adquisició, que abans allò semblava una autoescola.

El PP de Badalona ha assolit una nova importància en el context de l'enginyeria electoral nacional, qui sap si fins i tot estatal de cara a l'any que ve, i pel que sembla li han comprat sabates noves. Albiol s'esforça a dir una vegada i una altra que no està disposat a convertir-se en moneda de canvi de res ni de ningú. La gran expectació que hi ha a la sala no acaba de concordar amb les seves paraules.

Albiol és el més alt dels presents, té una veu d'estranya sonoritat, cabells amb fixador estil casual, no porta corbata. Mou les mans per acompanyar un discurs que es presenta ple de matisos i de comprensió, sobretot amb la postura de Falcó, el candidat de CiU, partidari de deixar governar la força més votada. Diu que "quan el suflé baixi" haurà arribat l'hora de fer política. Què és el suflé?, us demanareu: i per què hauria de baixar? Suposadament, el suflé és l'escàndol que han muntat els seus contrincants al voltant de la seva figura, per motiu... "d'un cert discurs". Això mateix, "un cert discurs". I és que resulta que el primer que prova d'abaixar el suflé és el mateix Albiol.

Ara el seu llenguatge és ple d'eufemismes que giren al voltant del tema tabú que tant d'èxit li ha retut. Ja no diu allò de muchos lo piensan, yo lo digo , res d'"amargar la vida" als immigrants perquè marxin "avorrits" ni de competir amb Anglada en la seva retòrica... "d'un cert discurs". Torna a dir que no és així, però sembla que sí que ha arribat l'hora del càlcul electoral: toca amagar les cartes que l'han fet guanyar, si més no uns dies, no fos que CiU s'esglaiés.

L'acudit: "També hem guanyat a barris on l'únic immigrant que han vist passar és el rei Baltasar". La relliscada: "També hem guanyat als barris on una casa val dos milions d'euros, i per tant, no hi ha problemes". Ja se sap, els rics són bons i estructurats, d'aquí el "i per tant". El suflé només baixa en allò més explícit. Falta poc per al dissabte. La campanya continua.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT