Publicitat
Publicitat

Els habitants del nord-est busquen algun rastre de les seves antigues cases

Els supervivents retornen al caos

Una parella es va escapar del tsunami enfilant-se dalt d'un dipòsit de regadiu, on es van haver d'amuntegar amb tres persones més. Un home va haver d'abandonar el seu cotxe en un camp i córrer ben amunt. Una altra parella simplement va tenir sort i casa seva va ser una de les poques dins l'abast de destrucció que inexplicablement s'aguanta dreta.

Quan van sortir de casa ahir al matí, es van trobar davant d'un espectacle dantesc. Tot era destrucció i centenars de persones tornaven a la zona. Els supervivents tornaven per veure si quedava de peu algun rastre de les seves vides d'abans de l'ona devastadora. Caminaven a poc a poc, contemplant amb desconcert una escena que s'havien d'esforçar a entendre.

Les autoritats creuen que el balanç de morts després del tsunami superarà les 10.000 persones. Però fins i tot aquesta xifra sembla massa optimista, un dels diaris de màxima difusió al Japó va informar ahir que només en dues ciutats costaneres properes a l'epicentre havien desaparegut 20.000 persones.

Molts dels que tornaven a Natori -a només 13 km de Sendai, la ciutat més gran de la regió castigada- l'únic que podien fer dilluns era plorar. Una parella explicava entre sanglots que estaven intentant trobar la seva mare, a qui s'havien vist obligats a deixar enrere. Hi havia molta gent gran a la zona que es van veure atrapats a casa seva.

Fins la setmana passada, els agricultors de Natori cultivaven els camps d'arròs a l'estiu i, a l'hivern plantaven regues ordenadíssimes de verdures en hivernacles. L'11 de març aquests camps es van convertir en muntanyes de fang plenes de cotxes, runa i restes de teulats.

Quilòmetres de fang i runa

La devastació s'estén quilòmetres mar endins, fins al punt que alguns centres d'evacuació es van veure literalment engolits pel tsunami. A través de les imatges per satèl·lit es pot observar com Natori i Yuriage, al sud de la ciutat de Sendai, han estat escombrats de la faç de la terra, com si una navalla gegant hagués afaitat tota la costa.

La Kyota Miura explicava que era dalt de casa seva quan va sentir el terratrèmol, que la va fer caure. Ràpidament va posar la ràdio i va sentir l'alerta de tsunami, però ja n'hi havia hagut d'altres i mai els havia passat res. Al cap i a la fi, va pensar, la casa està a gairebé 3 km i mig del mar. Al cap de 20 o 30 minuts, però, va veure una línia de vehicles al seu camp. "Per què aquests cotxes estan aparcats a la meva finca?", es va preguntar. Al cap de poc va observar com es movien, va sentir crits que anunciaven el tsunami i es va quedar congelada. El seu marit, el Ken, va córrer escales amunt just en el moment que les ones van colpejar la casa. Inexplicablement, en una àrea en què no va quedar cap casa dreta, la seva va resistir.

Fugides a la desesperada

Hi ha històries més dures de fugides a la desesperada. Quan la Naoko Takahashi, de 60 anys, i el seu marit, Hiromichi, de 64, van veure un embull d'automòbils i flames atansant-se cap a ells, van córrer tan ràpid com van poder, però l'amença corria més. Sense saber què fer, van veure un dipòsit de regadiu de gairebé 5 metres d'alçària i s'hi van enfilar just a temps, amb dues persones més. "Vam enfilar-nos segons abans que l'aigua ens toqués els peus", deia Takahashi. Van tornar de nit, envoltats d'incendis.

El futur immediat de Natori i dels seus habitants és fosc. Els equips de rescat es veuen obstaculitzats pels danys en les infraestructures i la runa, els embussos de trànsit i l'escassetat de combustible. La catàstrofe ha enxampat el Japó amb un temps serè i càlid, però les temperatures comencen a baixar i hi ha pronòstic de nevades. I, tot i que la gent ja recull les poques coses que li queden, els incendis encara cremen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT