Publicitat
Publicitat

L'ÚLTIMA CURSA DE BRAUS

Barcelona viu les últimes hores de toros entre aficionats, animalistes i molts revenedors

El xou taurí de la Monumental engega el compte enrere

Si un xou és, segons el diccionari, un "espectacle, generalment còmic o d'entreteniment", el compte enrere de la plaça de toros Monumental de Barcelona s'hi ha acabat convertint. Avui tancarà definitivament les portes amb l'última corrida, no només d'aquesta plaça, sinó de tot Catalunya. Ho farà amb José Tomás, que és una garantia per als aficionats, però ahir l'entorn de la Monumental, coronada per una asta amb una bandera espanyola, va viure la primera part del xou. Els teloners eren Julián López, El Juli ; José María Manzanares, i José Antonio, Morante de la Puebla , que ja es van endur el primer paquet d'orelles cap a casa. Però era a fora, durant l'hora prèvia a la cursa, que es va exterioritzar en la seva màxima expressió la simbologia de les últimes corrides catalanes.

Al llarg de la façana principal del carrer Marina, en menys de cent metres, s'hi podia trobar una carpa del PP que repartia ventalls de color blau amb la silueta d'un brau, venedors de coixinets amb els colors de la bandera catalana, repartidors de pamflets de Plataforma per Catalunya (PxC) donant veu a les seves obsessions i que ja veuen la Monumental convertida en una mesquita, i un parell de senyores que es passejaven amb una pancarta en què es podia llegir " Menos recortes y más pasodobles ". Olé .

Cues a l'estanc

A la cantonada amb el carrer Diputació una llarga cua ocupava la vorera. No eren les taquilles de sol ni les d'ombra, sinó l'accés a un estanc. Anar als toros i no fumar un puro deu estar mal vist, perquè la boirina que sortia ahir de la Monumental no era precisament per culpa del dia humit i plujós que va fer a Barcelona. Just al costat, el Bar Bretón feia l'agost venent entrepans i servint begudes. Al Centro Cultural Andaluz Comarca de Linares tampoc s'hi cabia. La jornada d'ahir no era convencional. L'afluència de públic a la Monumental havia anat caient en picat en els últims anys i tothom admetia que si sempre s'haguessin viscut festejos com els d'aquest cap de setmana, probablement el futur dels toros i de la plaça seria diferent. També és cert que no ve José Tomás cada setmana, però ahir, qui més qui menys, parlava del final dels braus. Uns, els aficionats, amb recança i un punt de ràbia. Els altres, els antitaurins, amb una eufòria continguda. Ahir eren una dotzena, custodiats en un racó pels Mossos d'Esquadra. "Som aquí perquè la cultura no és tortura", deien, equipats amb pancartes. La majoria els ignorava, altres se'ls miraven de reüll i uns quants s'hi aturaven i els feien mala cara.

Benito Molas és un dels que va rondinar. "No entenc aquesta gent ni els polítics catalans", es queixava. De fons, un petit grup amb banderes espanyoles i catalanes corejava "Volem toros a Catalunya", mentre cridaven l'atenció de les càmeres de televisió. "Som i serem taurins, tant si voleu com si no ho voleu" era la versió retocada de La Santa Espina que es va inventar Joan Ricart. La barreja de banderes espanyoles i catalanes constatava, com explicava dissabte en aquest diari Salvador Boix, apoderat de José Tomàs, el mal que han fet els símbols en el futur dels toros a Catalunya.

El debat de la identitat

Molts dels taurins insisteixen que la polèmica, més enllà de la protecció dels animals, té un important component identitari. "Això ens ho fan perquè és una cosa espanyola", es lamentava Josefa Martínez. La Monumental tanca perquè a partir del 2012 estaran prohibides les curses de braus a Catalunya, però segurament tancaria igual perquè s'havia convertit en un producte molt deficitari. Però d'això ahir ningú en parlava. I ningú volia saber res del debat més de fons, que és el maltractament animal. Els taurins parlen d'art, cultura i tradició, vagin embolcallats amb la bandera espanyola o catalana, parlin castellà o català o siguin de classe baixa, mitjana o alta. "És una festa molt tradicional que s'ha convertit en un art i un espectacle arreu del món", assenyala Ignacio Rosillo. "Per anar a toros haurem d'anar a València o a França, té guasa ", repetia. "I els correbous, què? Això no tenen nassos de prohibir-ho", exclama.

Després de taurins i antitaurins, el tercer grup més nombrós ahir a la Monumental eren els revenedors d'entrades. Te'n trobaves cada quatre passes, però si t'apropaves a les taquilles allò ja era el mercat de Calaf. La majoria venia entrades per avui, que ja estan esgotades, a partir d'uns cent euros les més econòmiques. Els preus oficials oscil·laven entre els 24 euros de les més barates fins als 135 de les més cares. A les sis de la tarda ja gairebé tothom era a dins i l'entorn recuperava a poc a poc la normalitat. Només els animalistes seguien allà immòbils. Els toros tenen les hores comptades a Catalunya, però l'escampall de pamflets de PxC a terra, amb el fotomuntatge de musulmans resant en una plaça de braus, constata que en aquest país quan arreglem una cosa, n'hi ha que sempre volen donar l'estocada final per intentar espatllar-la.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT