Els tunisians voten en massa a les primeres eleccions de la Primavera Àrab

Enviada especial a TunisSota un sol de justícia, esperaven hores i hores per votar. Famílies senceres, en un ambient festiu, feien cua des de primera hora en una escola de primària a la barriada popular de Hai Tadamon, als afores de Tunis. En les zones del centre i els barris de classe mitjana també hi havia llargues cues, i gent fent-se fotografies amb els telèfons mòbils mentre alçaven banderes tunisianes i ensenyaven el dit tacat de tinta negra, amb què es marcaven els electors que ja havien votat, per evitar el frau. L'expectació i l'emoció estaven justificades: mai abans els tunisians havien pogut votar sense saber abans quin seria el resultat. "No sé qui guanyarà, però segur qu no tindrà el 89,9% de vots", somreia Sene Ben Kelifa, una jove aturada que esperava el seu torn, recordant la mascarada de les eleccions que organitzava Ben Ali, el dictador derrocat el 14 de gener.

En tancar l'edició, la instància independent que ha organitzat les primeres eleccions de la Primavera Àrab, xifrava provisionalment en el 70% la participació dels 4,5 milions de tunisians que es van inscriure per poder votar, d'un total de 7,1 milions de majors d'edat. Els resultats se sabran dimarts, va informar la instància.

"Vam fer una revolució, vam derrocar un dictador i ara per fi podem votar. I no he vingut per mi: he vingut pels nostres màrtirs, pels qui van deixar la vida perquè tinguéssim llibertat", deia Zuiaui Siher, una jove dissenyadora, que feia cua en un col·legi proper a la Kasbah, la seu del govern que fins a l'abril era el blanc de totes les manifestacions. Al seu costat, una àvia avançava amb dificultats de bracet de la seva neta, amb llàgrimes als ulls.

L'afluència va ser tan massiva que en algunes regions, a les set de la tarda, l'hora prevista per tancar els col·legis, encara hi havia llargues cues. Els militars que vigilaven els centres van convidar la gent a entrar i van tancar les portes, mentre la votació continuava a dins.

Milers d'observadors locals i internacionals van vetllar pel desenvolupament de la convocatòria i emetran els seus informes entre avui i demà, però ningú va destacar problemes significatius. El responsable de l'observatori Chaked, una iniciativa d'advocats i metges voluntaris que va fer un desplegament a tot el país per controlar els comicis va explicar a l'ARA algunes irregularitats: alguns casos de compra o pressió sobre el vot, d'electors que no apareixien a les llistes i alguns desordres. L'organisme afirmava ahir que es tracta d'incidents aïllats que s'hauran d'investigar però que no posen en dubte la validesa dels resultats.

No es va informar d'incidents destacables, més enllà de l'escridassada al president d'Ennahda, el partit islamista que partia com a favorit. Una dotzena de persones van increpar Rachid Ghannochi, cridant-lidégage(fora), el crit de guerra contra Ben Ali.

"El que no pot ser és que ara ens vulguin imposar el vel, som un país musulmà, i jo porto vel, però no vull que ningú l'hagi de portar per força. I Ennahda tampoc ho vol", assegurava una jove a l'entrada d'un col·legi proper a l'aeroport. En una Tunísia on la dona té un estatut molt avançat des dels anys 50, que inclou el divorci i l'avortament, els islamistes generen recels. La polèmica sobre el paper de la religió ha centrat la campanya, restant protagonisme a la resta de temes polítics i socials pendents en la construcció del nou règim.

Sorpresa

"No ens esperàvem una participació tan alta", deia Rachida Neifar, professora de dret constitucional a la Universitat de Tunis. "Fins a l'últim moment hi havia molts indecisos i molts abstencionsistes, però a última hora tothom volia anar a votar La revolució també va ser una sorpresa, i segur que n'hi haurà més", reconeixia. "Potser el que ha passat és que nou mesos després de la caiguda de Ben Ali, la gent tenia ganes de girar full. Vaig ser a Madrid l'any 1980 i recordo un ambient molt semblant", reflexionava.

"Ara tot depèn de la correlació de forces que donin els resultats: probablement hi haurà una aliança entre els radicals (islamistes i partits reciclats de l'antic règim) i el centre, el que cal veure és quin dels dos pols pesa més. L'esquerra està molt afeblida, ja ho estava abans de les eleccions, perquè en aquests deu mesos ha avançat poc i en canvi ha donat temps als altres per reorganitzar-se", afegia Neifar.

Si la revolució tunisiana va obrir la porta del canvi al Pròxim Orient i el Magrib, ara les eleccions donen una nova pauta a la regió. Egipte ha de començar el seu procés electoral al novembre i les noves autoritats líbies han promès eleccions per a l'any vinent. "Hem demostrat que podem fer les coses bé i que som capaços de gestionar una transició democràtica. Tinc esperança en el futur i crec que també donarem esperança als altres pobles que volen la llibertat", explicava l'activista i periodista Sihem Bensedrine.