Publicitat
Publicitat

SOCIALISTES EL NOU LIDERATGE

No girarà el PSC com un mitjó, perquè no ve a fer La revolució sinó el canvi tranquil i recuperar el centre

La 'via Navarro' per reflotar el socialisme

Ser alcalde d'una ciutat important del cinturó endureix. No permet fer volar coloms ni apoltronar-te perquè cada quatre anys passes per les urnes i et poden donar una puntada de peu al cul. El PSC és un partit d'alcaldes. Però Pere Navarro ha fet el pas i ha agafat les regnes en un moment difícil per al partit, amb menys poder que mai i amb una crisi ideològica sense precedents, que comparteix amb tota la socialdemocràcia europea. No ho tindrà fàcil, però no serà la mateixa cançó de sempre. Tampoc hi haurà una revolució. S'imposa l'estil Navarro, molt català, d'anar fent a poc a poc i bona lletra. Ell mateix ha anat explicant què vol fer i com pensa.

La decisió
Ja fa mesos que treballava per aconseguir la primera secretaria

"Vaig consultar-ho amb la família i els amics. Però sobretot vaig parlar molt amb companys i companyes i moltíssims ciutadans que no militen al PSC. He estat a molts llocs. He visitat més de 25 agrupacions i federacions, he debatut amb 1.000 militants i amb persones representatives de la societat. M'he sentit animat a fer un pas endavant".

La crisi de partit
Constata el final de cicle i aposta per la renovació controlada

"Som en un final de cicle. Hem passat en només 12 anys de tenir tots els motius per sentir-nos orgullosos de la feina a tenir totes les reserves de futur. Hem fet moltes coses i moltes de les quals bé, però avui, més que mai, hem de ser conscients de les coses que no han sortit bé. Si no ho féssim, ni la gent entendria res ni nosaltres podríem enfocar el futur amb garanties".

El perquè del daltabaix
El diagnòstic que fa Navarro no estalvia l'autocrítica

"Els socialistes hem de reconèixer públicament, i amb tota humilitat, els errors comesos: la falta de valentia a l'hora d'oferir un horitzó de protecció contra les injustícies, la pèrdua de personalitat provocada per la manera precària d'obtenir i mantenir el poder, les incoherències que se n'han derivat, una certa actitud acomodatícia en l'exercici del poder, la sensació que hem subordinat els interessos dels ciutadans i del país a causes alienes, la impressió que hem estat febles o insensibles davant les noves realitats de la convivència. I la conseqüent desconnexió amb la ciutadania".

Un canvi d'actitud
Ofereix un canvi de rumb "clar" per treure el PSC de la crisi

"Pedagogia endins, però sobretot pedagogia enfora. Honestedat, no tenir por de dir la veritat i complir els compromisos adquirits. Sinceritat, dir sempre allò de què s'està convençut. Pluralitat: comptaré amb tots els que tenen una cosa a dir i a aportar. Cal consolidar la síntesi i deixar enrere unions de fet".

Les primàries a la francesa
Canvis concrets, com un procés obert també als simpatitzants

"Crearé una comissió d'experts per elaborar un reglament sobre les eleccions primàries ciutadanes dels candidats i les candidates a les eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees. Haurà de comptar amb una representació plural i diversa de militants del PSC i ser validada pel consell nacional. Qualsevol candidat que es presenti a unes primàries serà suspès temporalment de les seves responsabilitats en les executives del partit, en el cas que en tingui".

Renegociar amb el PSOE
Proposa revisar les relacions però evita el grup parlamentari propi

"Crearé immediatament una Comissió que enceti el procés de negociació amb el PSOE sobre el protocol de relacions entre els dos partits, amb l'objectiu de garantir la sobirania efectiva i real de les decisions que prengui la direcció del PSC, tant sobre les seves posicions públiques com sobre el vot dels seus diputats i senadors a les Corts espanyoles. És a dir, més visibilitat i influència del PSC al PSOE".

El catalanisme
Reivindica el caràcter catalanista dels socialistes catalans

"El PSC en el seu conjunt i en cadascun dels seus militants és un partit catalanista. No hi ha cap mena de dubte. Per nosaltres, no hi ha catalanisme sense cohesió social. Qui atempta contra la cohesió no contribueix a la Catalunya rica i plena que tants cops proclamem. Catalanisme de servei, i catalanisme per a tots: heus aquí la diferència amb la nostra manera d'entendre què és estimar el país i la manera que ho entén el catalanisme conservador. El nostre catalanisme no oblida ningú, ni es basa a utilitzar el nom de Catalunya per la confrontació".

Federalisme correspost
És un model vigent però que necessita ser acceptat a Madrid

"Calen més veus en català que defensin l'Espanya federal i més veus en castellà que defensin l'autogovern i la identitat de Catalunya. Espanya és un projecte que no acaba de trobar la forma que majoritàriament complagui els seus habitants. Cal una nova lectura de la Constitució en sentit federal, de més respecte a la diversitat, a la capacitat i voluntat d'autogovern de les nacions que la componen".

El PSC, una única ànima
L'ànima catalanista i l'ànima espanyolista ja no existeixen

"Massa vegades ens han volgut i ens hem deixat confondre per la idea que la confluència de diferents arrels del socialisme en el PSC era més aviat la suma de diferents famílies progressistes que no un projecte comú. El PSC d'avui és diferent. Ha evolucionat i ja no és una barreja de sensibilitats, sinó la síntesi de totes. El PSC no pot ser presoner d'antigues batalles internes".

La crisi global
La democràcia ha de posar límits al poder dels mercats

"La crisi financera internacional i el procés que estan seguint els diferents països per intentar superar-la ha revelat un dèficit democràtic internacional molt més important del que podíem intuir abans de la crisi. Aquesta no és l'Europa que volem els socialistes, insolidària, que fa miques la seva estructura social. Hem de recuperar els valors de l'Europa social amb els socialistes del continent per superar les injustícies socials".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT