Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA A TOMÀS CASAS, ECONOMISTA

"Els xinesos necessiten seguir instruccions d'algú conegut"

Democràcia "Per a la Xina la democràcia, entesa com a votacions entre partits competint pel poder, no és la prioritat" Alts funcionaris "Són els que manen al Japó, és un mandarinat que no passa comptes als votants" Innovació "És el que genera creixement"

Als 17 anys va deixar Catalunya per estudiar als Estats Units, i després de llicenciar-se a la Wharton School of Business va canviar una carrera a Wall Street per una trajectòria a l'Àsia. Des de llavors volta pel món amb una passió molt clara, la docència i la innovació, la formació d'emprenedors i la creació d'empreses. És professor d'econòmiques a la Universitat de St. Gallen, a Suïssa, reconeguda com una de les millors en llengua alemanya i de les més avançades en administració d'empreses. La tasca docent de Casas, però, també s'estén a Xangai, Pequín i altres universitats asiàtiques.

Hi ha una fascinació per l'Àsia, pel seu model econòmic i polític. A vostè què l'hi provoca?

A països com la Xina estem veient un experiment molt interessant de capitalisme, ja de per si molt divers. El que jo intento és entendre'l, analitzar-lo des de diferents perspectives, com la institucional o la cultural. I a la Xina el que està passant és que podria inspirar una nova forma d'entendre la relació entre els agents capitalistes, entre treball i propietat, entre les empreses grans i petites, entre Estat i mercat.

I què n'hem de fer del concepte de democràcia?

La democràcia és un concepte molt occidental. I si concretem, és clarament anglosaxó. No necessàriament pot funcionar arreu tal com funciona aquí. La democràcia és una forma de gestionar els conflictes, i de donar veu i representació a classes i interessos diversos. A la Xina han creat un sistema en què també hi ha representativitat, uns mecanismes de resolució de conflictes relativament eficients, amb dosis molt saludables de mobilitat social.

Però els xinesos no valoren altres valors, com els democràtics, bàsics per als occidentals? No és una qüestió de temps?

El sistema polític xinès és dinàmic i molt més sensible del que sembla a estímuls interns. És possible que acabi esdevenint una democràcia, però hi arribarà pel seu camí, al seu temps i a la seva manera. Avui per als xinesos la democràcia entesa com a votacions que dirimeixen la competició pel poder entre partits no pot ni hauria de ser la prioritat. En dues generacions com a màxim, s'haurà consolidat un altre sistema polític i de societat civil, possiblement bastant innovador, obert i democràtic, però segur que amb particularitats pròpies.

Per vostè el Japó té particularitats pròpies, com tots els països asiàtics, en relació amb Occident, però es considera una democràcia.

Sí, i es pot considerar un país democràtic. Però filem més prim. Qui mana al Japó? Els polítics elegits per sufragi? Els polítics japonesos formen part d'una professió, en què els càrrecs es transmeten de pares a fills. Són un gremi, però com que els voten, llavors diem que és una democràcia. Però els que manen en realitat, els que determinen polítiques i es mantenen al poder, són els alts funcionaris, un mandarinat que s'autoseleciona meritocràticament però que no passa comptes als votants. A la Xina, curiosament, hi ha més veus, són capaços de gestionar els conflictes, i en podem aprendre.

En què?

El poder està molt fragmentat i les constel·lacions d'interessos influents varien amb un gran dinamisme. És un sistema amb una alta capacitat d'adaptació. A molts països hi ha unes indústries afavorides i establertes capaces de coordinar la política dels seus respectius estats. Mira la crítica de Soros a Wall Street. A la Xina quan hi ha un conflicte entre l'Estat i una corporació, mana l'Estat, els polítics. Considero que en certs casos, no sempre, així és més fàcil assolir el bé comú.

S'acosta la Xina al gran model de capitalisme sense llibertats que representa Singapur?

La Xina mira molt de prop Singapur, és cert. La idea asiàtica és que el mandarinat funciona, sempre que el mandarinat sigui virtuós, sempre que tingui com a objectiu el bé comú. I a Singapur funciona, al Japó menys. I és veritat que en aquest sistema no es tenen resolts els necessaris contrapesos si el mandarinat no compleix el contracte social i deixa de ser benvolent i productiu. Aquest és un problema que els teòrics confucians no van resoldre i és el gran repte intel·lectual de la modernitat política asiàtica.

Quines particularitats veu en la Xina perquè pugui evolucionar cap a un model polític propi des del capitalisme?

La flexibilitat i l'humanisme, per exemple. La Xina té una altra particularitat: la confiança és el resultat del contacte personal, no deriva d'un capital social o d'uns principis ètics, i així les relacions centren la forma d'actuar. Per això l'ordre vertical soviètic, amb els seus ministeris monolítics, no va tenir èxit a la Xina. Els xinesos necessiten seguir instruccions d'algú que coneguin.

El Japó ha patit ara un desastre natural, amb una crisi nuclear. Com se'n pot sortir?

El Japó aplicarà ara les mateixes polítiques que aplica des de fa més de 20 anys, i emetrà més deute, més enllà de l'actual 200% del seu PIB, per finançar els mateixos sectors industrials de sempre. Els sectors més innovadors, els que a la llarga generarien un creixement de qualitat, no rebran recursos i crec que serà un error.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT