Agnès Ledig, l’últim ‘bestseller’ francès escrit amb el cor

BarcelonaSi quan va debutar el 2011 amb Marie d’en haut, la llevadora alsaciana Agnès Ledig va ser finalista del premi de la revista Femme Actuelle, amb la segona va ser una de les sorpreses del 2013, aconseguint el premi dels llibreters, venent més de 350.000 exemplars i amb quinze traduccions en curs de publicació. La castellana, Justo antes de la felicidad, acaba d’arribar aquesta tardor, publicada per Grijalbo. “Hi ha dos missatges que m’agrada transmetre als meus llibres -comenta l’autora-: un és que no calen grans coses per canviar el destí d’algú. L’altre, que la vida no és un riu tranquil, hi ha revolts i pedres que et fan el viatge difícil, però les dificultats no ens han d’impedir avançar”.

Justo antes de la felicidad comença al supermercat d’un centre comercial. Una de les seves caixeres, la Julie, manté una breu conversa amb un dels clients, el Paul, que no ha pesat a la bàscula les pomes que pretén comprar. Aquest oblit fa que tots dos interactuïn més del compte. El resultat és que l’home torna a aparèixer al cap d’uns dies i, després d’intercanviar-hi unes quantes paraules més, la convida a dinar. “La Julie té 20 anys però ha de cuidar del seu fill petit, que va ser concebut en una relliscada -recorda Ledig-. Els pares d’ella no volen saber res ni de la filla ni del nen, i ella s’ha d’espavilar tota sola. Ha d’enfrontar-se a totes les dificultats de tirar endavant sense estudis i amb una feina precària, que amb prou feines li permet arribar a final de mes”.

La Julie desconfia dels homes, i encara més d’algú com el Paul, de qui la separen més de 30 anys, que té un 4x4 luxós i que a la primera de canvi la convida -amb el nen- a passar uns dies al seu xalet de la Bretanya. “Té molt de caràcter, està acostumada a batallar per qualsevol cosa -diu l’autora-. Al Paul l’ha deixat la dona amb qui havia compartit més de tres dècades de la vida. Un cop ella ha desaparegut s’ha adonat que no l’estimava. Ell vol ser feliç, per això és tan impetuós amb la Julie”.

Quan presenta el quart personatge de la novel·la, el Jêrome -fill únic del Paul- Ledig adverteix el lector que l’argument no serà tan plàcid com podria semblar: al noi se li ha suïcidat fa poc la parella. “Els que sobreviuen a algú que s’ha suïcidat ho passen molt malament”, resumeix. Però el gran drama de la novel·la té a veure amb la trista experiència per la qual va haver de passar la novel·lista, que va començar a escriure fa cinc anys, quan el seu fill va patir leucèmia. “La primera versió de Justo antes de la felicidad era més grisa i trista -reconeix-. Per això vaig escriure una altra novel·la. Llavors, quan ja havia recuperat l’esperança, vaig tornar a la història de la Julie, el Paul i el petit Lulú, i vaig intentar explicar-la amb més llum. Després del que he passat, he conegut gent que havia perdut el fill fa 20 anys i segueixen sentint-se malament. La vida pot ser bonica encara que ens hagi tocat patir”.