Arco brinda en record del galerista Toni Estrany
“El Toni deia que l’art li havia donat tot i m’hauria agradat que pogués veure tot el que li ha retornat”
MadridLa jornada d’ahir d’Arco, la primera oberta al públic general, va arrencar amb emoció: artistes, galeristes -catalans i d’arreu de l’Estat-, professionals de la fira i del món dels museus, com Carles Guerra, Manuel Borja-Villel, Nuria Enguita, María de Corral i José Miguel García Cortés, es van reunir a l’estand de la galeria Estrany-de la Mota per retre homenatge al seu fundador, Toni Estrany, que va morir el dia 14. El director d’Arco, Carlos Urroz, va destacar la seva “tenacitat per treballar amb artistes difícils” i el “criteri, el rigor i les bromes” del galerista. De fet, l’empremta d’Estrany també es troba en l’equip de la fira. La mà dreta d’Urroz, Maribel López, va començar la seva trajectòria a Estrany-de la Mota: “Em va contagiar la seva passió per l’art i em va ensenyar a no tenir por del que és més radical. També que no et pots aturar, que sempre has de seguir investigant”, va explicar a l’ARA, abans de recordar la seva personal manera de treballar: “Ho convertia tot en un joc de tensions per treure el millor de tu, li encantava fer-ho”.
“El Toni deia que l’art li havia donat tot i m’hauria agradat que pogués veure tot el que li ha retornat”, va dir Àngels de la Mota per agrair les nombroses mostres d’afecte que ha rebut durant aquests dies. A l’acte, que va tenir el caràcter d’una reunió d’amics, hi van assistir dos dels artistes més coneguts de la galeria. “Fa gairebé 20 anys que hi treballo i sempre he tingut llibertat absoluta -va dir Francesc Ruiz-. El Toni confiava en la veu de l’artista i defensava que havia de tenir llibertat, i que el paper del galerista és acompanyar-lo”. L’experiència d’Ignasi Aballí, que fa 25 anys que hi treballa, és semblant: “Sempre va confiar en mi, fins i tot en els moments difícils”. “Vam anar construint els nostres projectes en paral·lel”, va subratllar. Malgrat que les línies conceptuals de les obres exposades, del mateix Aballí i de Richard Venlet, no són una elegia al galerista, era inevitable que l’emoció no contagiés els fragments d’un vidre trencat de l’obra de l’un i els llits buits de l’altre. “És un estand molt del Toni, ja treballava amb aquests artistes fins i tot abans de fundar Estrany-de la Mota amb l’Àngels”, va recordar la crítica d’art Glòria Picazo.
