Publicitat
Publicitat

Carles Santos: "Respecto la tradició: de tant en tant miro el retrovisor"

Referent Els artistes del Festival NEO l'anomenen 'mestre'. Superats els setanta anys, el músic continua mantenint l'esperit transgressor i experimental de finals dels 70

L'anomenen mestre , i és en sentit literal! Als anys 70 qui treballava noves escenes era vostè. Com conserva l'esperit jove?

Ficar-me en el món de l'art, la música i el teatre m'ha tingut despert, excitat. Els anys han passat, però jo ho veig amb la mateixa percepció que quan tenia 25 anys. Tinc inquietud, entusiasme... Hi ha cops que m'equivoco i faig coses que no són pròpies de l'edat. Però a la meva edat, hi tens dret, a equivocar-te.

Què l'inspira? Compositors clàssics, la creació contemporània?

Vinc de l'acadèmia, i tinc un gran respecte per la tradició: de tant en tant miro pel retrovisor. Per exemple, aquí al Teatre Lliure enfocarem Schubert, i abans hem fet Bach i Rossini, però d'una manera diferent.

D'on treu les seves imatges?

Procuro no veure gaires coses, selecciono. Jo no sé res, segurament, però tinc la intuïció que una cosa pot funcionar.

La transgressió és un objectiu?

No. És fruit del treball. I de la quotidianitat. Treballar cada dia, encara que sigui poc. Passar quinze dies sense treballar no és bo per a res: la feina pianística i creativa és diària.

Li agrada el teatre?

M'agrada el que és viu. És més fàcil trobar-me al Lliure que a L'Auditori. M'agrada la música ben il·luminada, maquillada, explicada; al teatre pots utilitzar tots els llenguatges. Jo faig CD per obligació.

Més continguts de