Publicitat
Publicitat

LITERATURA

David Nel·lo guanya el premi Prudenci Bertrana de novel·la

El guardó celebra els 50 anys en una gala marcada per l’efemèride i per l’actualitat política

“Em fa molta il·lusió rebre el premi, i més quan coincideixen dues efemèrides: els 50 anys del premi Prudenci Bertrana i les celebracions de l’Any Aurora i Prudenci Bertrana. La meva unió amb aquest llinatge m’honora molt”, va destacar David Nel·lo, el flamant guanyador d’un dels premi literaris més importants de les lletres catalanes. Era la principal incògnita de la gala que ahir es va celebrar a l’Auditori gironí per lliurar els sis guardons dels Premis Literaris de Girona, i que tenen el Prudenci Bertrana, dotat amb 30.000 euros, com a vaixell insígnia.

Sota el títol Melissa i Nicole, David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha escrit una novel·la ambientada en la petita illa de Fårö, al mar Bàltic. “El primer que has de decidir quan tens una idea és la localització. I aquesta novel·la no seria igual si estigués ambientada a Tarragona o a Sevilla”, va revelar Nel·lo, que coneix molt bé la zona perquè hi ha passat llargues temporades. De fet, ha escollit el mateix escenari que el cineasta Ingmar Bergman va triar per rodar diverses de les seves pel·lícules, i on va morir el 2007. “La seva petjada plana per damunt de tota la novel·la”, va dir l’escriptor abans d’explicar alguns detalls de l’argument. “Dues famílies, els Callahan i els Vinyals, es troben casualment en aquesta petita illa i viuen una explosió d’esdeveniments. I el seu drama, paradoxalment, té lloc durant la vigília del solstici d’estiu, envoltats de gent que ho celebra”, va indicar.

El llibre intenta mostrar “què estaríem disposats a fer per fer feliços els que ens envolten”, segons Nel·lo, que és la segona vegada que recull un guardó dels Premis Literaris de Girona. El 2009 va guanyar el Ramon Muntaner amb la novel·la juvenil Guguengol. La novel·la Melissa i Nicole, editat per Columna, veurà la llum el 29 de novembre.

David Nel·lo no va ser l’únic premiat de la nit. L’exconsellera i exalcaldessa de Mollet del Vallès Montserrat Tura es va endur el premi Carles Rahola d’assaig amb l’obra República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire, en què recull la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, i de tots els pagesos que a començaments del segle XX van tenir un paper molt important en la història de Catalunya. “Sense la implicació del món rural no s’hauria instaurat la República el 1931”, va ressaltar l’exconsellera, nascuda a Mollet del Vallès el 1954. Amb aquesta obra vol retre homenatge a la Unió de Rabassaires, que el seu avi va ajudar a fundar.

Homentatge als rabassaires

“Gairebé ningú no coneix la història dels rabassaires, que van revolucionar el món del camp a través de noves tècniques de conreu i d’organització”, va assenyalar Tura després de recordar que en aquella època les vinyes cobrien pràcticament tot el territori català. Precisament el mot rabassaire prové del tipus de contracte que van establir: els pagesos acordaven amb els propietaris treballar la terra fins que morissin dos terços dels primers ceps plantats.

Ahir també es va lliurar el premi Miquel de Palol de poesia, que va ser per a La saliva dels morts, d’Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970). Es tracta d’un recull de cinquanta-cinc poemes breus “molt potents i molt contundents”, segons el mateix autor, que creu que “la poesia és la droga dura de la literatura, i costa molt trobar bon gènere”. Garcia Elena escriu els poemes en primera persona “i amb el pit descobert”, i proposa un recorregut que gira al voltant de la identitat, de l’espècie humana i el seu lloc al món.

Pel que fa a la literatura juvenil, el premi Ramon Muntaner va anar a parar a les mans de Xavier Gual (Barcelona, 1973) per La noia de la caravana, un thriller que arrenca amb la Laura, una jove de 16 anys que marxa de cap de setmana amb en Kilian. Però quan arriben al càmping abandonat on s’estaran, el noi desapareix després d’haver-hi passat una nit. Gual, que també és professor de secundària, va explicar que va escriure aquesta història pensant en els seus estudiants: “Sempre es diu que els adolescents llegeixen molt poc, i vaig pactar amb els meus alumnes que escriuria un llibre per a ells”.

Premi Cerverí per al grup Zoo

També relacionat amb el món de l’educació, el premi Cerverí a la millor lletra de cançó el va guanyar el grup valencià Zoo amb La mestra. “És un homenatge a Marifé Arroyo, una professora que a la segona meitat dels anys 70 va impulsar un model d’escola progressista, popular i en valencià”, va detallar el membre del grup Toni Sánchez, Panxo.

Finalment, el premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura catalana va ser per a la Fundació Martí i Pol i el seu projecte L’univers poètic de Martí i Pol, una aplicació que, a través d’il·lustracions i jocs, permet als infants d’entre 4 i 12 anys “descobrir l’obra de Martí i Pol, escriure poesia i acostar-se a la literatura d’una manera lúdica”, segons el representant de la Fundació, Roger Canadell.

Tots els guardons es van lliurar en una gala marcada pel 50è aniversari del Bertrana de novel·la i pels discursos relacionats amb els últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya. “Celebrem 50 anys, però la primera novel·la que el va guanyar, Estat d’excepció, de Manuel de Pedrolo, connecta tristament amb l’actualitat”, va reconèixer durant el seu discurs Joan Domènech, el president de la Fundació Prudenci Bertrana. “Són els pobles que fan les lleis, no les lleis les que fan els pobles”, va reivindicar Domènech enmig dels aplaudiments dels assistents.

L’origen dels premis

La primera vegada que es va convocar el premi Prudenci Bertrana va ser el 1967, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor i com a reacció a la creació, aquell mateix any, del premi Inmortal Ciudad de Gerona, impulsat per l’Ajuntament i en el qual només s’acceptaven novel·les en castellà. Al llarg d’aquests 50 anys ha reconegut obres de Terenci Moix, Jaume Cabré, Quim Monzó, Baltasar Porcel i Carme Riera.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT