La Fundació Miró celebra 40 anys ampliant la col·lecció permanent
L’exposició ‘Miró i l’objecte’ serà un dels atractius de la temporada 2015-16
BarcelonaFa quaranta anys va obrir les portes a la muntanya de Montjuïc l’edifici que Josep Lluís Sert va concebre per acollir el centre d’estudis d’art contemporani que havia somiat Joan Miró. “Va obrir les portes el juny del 1975, abans de la inauguració oficial, per evitar el protagonisme del règim, perquè era un centre per a la gent”, recorda el president del patronat de la Fundació Joan Miró, Jaume Freixa. Quatre dècades després, toca commemorar l’aniversari “mirant més cap al futur que cap al passat”, explica la directora de la fundació, Rosa Maria Malet.
El futur immediat és la festa del 10 de juny: una celebració popular amb portes obertes a les sales d’exposició i tot d’activitats a l’esplanada exterior entre les 17 i les 23 hores. Però, per recordar d’on ve una institució que en quaranta anys ha rebut 13 milions de visitants, el vestíbul de la Miró acull fins al 13 de setembre En construcció, 1973-1975, una exposició amb les fotografies que Joaquim Gomis, primer president de la fundació, va fer durant la construcció de l’edifici de Sert.
Més enllà de la festa, el futur es concreta, entre altres coses, amb “una remodelació important” de la col·lecció permanent, que s’ampliarà amb una vintena d’obres que deixa en dipòsit la família Miró. A més, el nou relat expositiu s’enriquirà amb la integració de les peces de la col·lecció Kazumasa Katsuta, que fins ara està allotjada en una sala específica. “La remoledació està previst enllestir-la per a la cloenda de la commemoració l’any que ve, quan tornin les obres que ara estan compromeses per diferents préstecs”, diu Malet, que assegura que per fer el canvi expositiu tancaran “el mínim de dies possibles” i, en qualsevol cas, no més d’una setmana. “No cal que sigui el 16 de juny del 2016. Probablement serà abans”, afegeix la directora. El canvi, segons Malet, “ha de ser útil, ha de tenir un sentit”.
La importància de l’objecte
“Desplegar el màxim de bé l’obra de Miró no ha d’anar en detriment de les exposicions temporals”, precisa Freixa. “La Fundació Miró és un centre de referència per a tothom que vulgui estudiar Miró o vulgui muntar una exposició sobre Miró”, recorda Malet. I també té “la voluntat de donar a conèixer l’art dels segles XX i XXI”, diu Malet. És en aquest sentit que cal destacar les exposicions temporals programades per a aquesta temporada de commemoració.
Una de les mostres serà Miró i l’objecte, que explora “el paper de l’objecte en l’obra de Miró”, diu la cap de conservació de la fundació, Teresa Montaner. El comissari de Miró i l’objecte és William Jeffett, conservador del Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida), que ha aplegat 127 obres procedents de diferents col·leccions d’Europa i Amèrica. L’exposició es podrà visitar del 28 d’octubre al 17 de gener del 2016 i el propòsit és comprovar de quina manera Miró “va desafiar la pintura” i com, mitjançant el diàleg amb l’objecte, “va contribuir a una transformació cabdal de la concepció de l’art”.
Panoràmica de l’art català
Les altres exposicions temporals de la temporada completen el que Martina Millà, responsable de programació i projectes, descriu com “una panoràmica de tres moments de l’art català”. Una de les mostres és Alfons Borrell. Els treballs i els dies, “un assaig expositiu sobre un dels grans de l’abstracció catalana” que es veurà del 2 de juliol al 27 de setembre. Una altra és la dedicada a Ignasi Abellí, premi Joan Miró 2015, prevista per a l’estiu de l’any que ve. En aquesta panoràmica s’hi pot afegir Mercuri splash, l’homenatge a Alexandre Cirici que faran David Bestué i Antoni Hervàs el 9 de juliol. “Des del punt de vista de dos creadors emergents, volem posar de relleu la vigència de Cirici”, diu Millà.
L’Espai 13, lligat a artistes emergents, acollirà a partir de l’1 d’octubre Quan les línies són temps, un cicle dirigit per Martí Manen (comissari del pavelló espanyol a la Biennal de Venècia). Segons Millà, Manen estudia “els processos de creació i producció de quatre artistes joves”: Rubén Grillo, Sofia Hultén, Renata Lucas i Rosana Antolí.
Pel que fa a les dades econòmiques, la Fundació Joan Miró, que el 2014 va rebre gairebé mig milió de visitants, té per al 2015 un pressupost de 8,3 milions d’euros, una xifra similar a la de l’any anterior. El 80% correspon a ingressos propis, el 7 % al patrocini privat i un 13% a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona (635.009 euros), la Generalitat (438.354) i el ministeri de Cultura (70.000).
