Gardiner segueix fent màgia

BarcelonaExactament un any després que el Palau acollís la primera lectura de Jordi Savall de “la Passió gran”, el director que ha fet de l’estudi de Bach l’obra de la seva vida i que n’és el màxim expert -més que mai, ara que ens ha deixat Harnoncourt- va afrontar novament la partitura. Amb permís de Gardiner i dels seus solistes instrumentals, però, l’estrella de la nit va ser Mark Padmore, evangelista que va assumir, a més, una de les àries de tenor, fet que li va permetre presumir de registres diversos. Però, a més d’una tècnica prodigiosa, el tenor britànic va lluir memòria, ja que tant ell com la resta de cantants van interpretar la llarguíssima obra sense partitura i això els va permetre més expressivitat corporal.

Les veus que Gardiner va seleccionar d’entre el seu cor per als papers solistes no van ser excepcionals i, tot i fer gala d’un molt bon gust, a la majoria se’ls va trobar a faltar una mica més de volum. Stefan Loges va cantar el paper de Jesús amb aplom i es va incorporar al cor -com també ho va fer Padmore- en els últims moviments de cada part. El cor, disposat, com l’orquestra, en dues seccions separades per una escalinata per on desfilaven els solistes, va mostrar gran versatilitat i aptitud per passar del caràcter dramàtic dels cors de turba a la plàcida declamació dels corals en qüestió de compassos. Al darrere de la graderia disposada especialment per a l’ocasió, una vintena de noies del Cor Infantil de l’Orfeó Català van interpretar amb prestància els corals dels moviments extrems de l’obra.

Malgrat un aspecte més fatigat que altres vegades -i tan sols era el tercer concert d’una gira d’onze!-, Gardiner va tornar a provocar en el públic del Palau aquell tipus de màgia que el deixa absort però que no li escatima aplaudiments entusiastes encara que, en acabar, el rellotge marqui més enllà de la mitjanit.