Publicitat
Publicitat

Música

Iggy Pop ensenya múscul elèctric al Cruïlla

Julieta Venegas il·lumina la primera jornada del festival barceloní amb un repertori ple de joies del pop llatí

La programació de la primera jornada del festival Cruïlla BCN va determinar que tocarien de manera consecutiva Julieta Venegas i Iggy & the Stooges, dia i nit ben contrastats però tots dos amb prou elements d'interès. La mexicana va obrir un dels dos escenaris principals del parc de Fòrum a les 19.45 h, quan encara no hi havia massa gent al recinte. En el segon concert de la gira europea que va començar a París, Venegas va sortir acompanyada de set músics per defensar un dels cançoners més reeixits del pop llatí. Tan aviat va tocar la guitarra acústica com l'acordió i el teclat, però en la primera part de l'actuació el so no va ser el millor aliat de la seva veu. De fet, alguna cosa devia intuir ella mateixa, perquè va demanar si se la sentia bé. La resposta del públic va fer que demanés al tècnic que puges la veu. Aleshores, el concert va pujar d'intensitat i el so va començar a fer justícia a cançons com 'Limón y sal', 'Lento' i 'Debajo de mi lengua'.

En el tram final, la mexicana va fer una versió en femení i més pausada de 'Sin documentos' de Los Rodríguez, que va enllaçar amb 'Me voy'. Semblava un final perfecte, però encara hi va haver més. Van sonar 'Eres para mí' i 'El presente'. Abans d'aquesta última Venegas va recordar que era una època dura per a Mèxic. Davant, entre el públic mentre alguns feien bombolles de sabó, altres ensenyaven unes pancartes en què denunciaven que les últimes eleccions mexicanes havien sigut fraudulentes. "Quan la tirania es fa llei, la rebel·lió és un dret", es llegia en una de les pancartes. Venegas va concedir un bis, 'Andar conmigo' i es va acomiadar desitjant tornar a Barcelona aviat.

La iguana, veterana però en estat pur
Així que Julieta Venegas va acabar el concert, Iggy Pop va pujar a l'altre escenari gran del Cruïlla. Hi va aparèixer amb el pit descobert, com marca la història i amb el propòsit d'oferir un repertori construït amb peces dels Stooges. La Iguana va sortir carregat d'energia, saltant, movent-se i desafiant un calendari que indica que ja té 65 anys. Va concentrar la força en la primera part del concert, quan van sonar temes del disc 'Raw power' (1973), com ara 'Search & destroy', 'Gimme danger' i 'Shake appeal', abans del qual va fer pujar a l'escenari un dotzena d'espectador que van ballar a costat d'ell. Només era la quarta cançó d'una actuació que havia començat amb 'Raw power'.

Iggy Pop, ben secundat pel guitarrista James Williamson, va mantenir la tensió durant bona part d'un concert, si més no fins que va tocar 'I wanna be your dog', durant la qual es va llançar cap al públic, trencant la promesa que havia fet l'altre dia en una entrevista publicada per  'The New York Times'. Iggy va tornar a l'escenari amb una ferida al llavi, però ni aquest petit entrebanc va impedir que la seva veu continués sonant amb força.

Quan ja duia una hora de concert, i com si el cos li demanés una treva, l'autor de 'Fun house' va baixar el ritme. Cap al final van fer una versió de 'Louie Loiue' i es van acomiadar poc després. Tot plegat, una hora i vint minuts. La majoria del temps, exhibint múscul punk de primera amb quaranta anys d'història.


Més continguts de