Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Investiguen el primer atac naval a Barcelona durant la Guerra Civil

Busquen identificar els caps del vaixell de Mussolini que va matar 18 persones

Dilluns passat va fer vuitanta anys que el creuer de l’armada feixista italiana Eugenio di Savoia va disparar 24 obusos contra Barcelona. L’objectiu de l’atac era la fàbrica de motors d’aviació Elizalde de l’Eixample, però les bombes van matar 18 persones i van deixar una vintena de ferits. Era el primer bombardeig amb víctimes civils a la capital catalana des de l’inici de la Guerra Civil. Després en vindrien més, entre els quals els atacs de l’aviació de Mussolini el 16, 17 i 18 de març del 1938, que van matar 900 persones i que des de fa més de tres anys investiga un jutjat de Barcelona, en la que és l’única querella per crims de la Guerra Civil a tot l’Estat. Segons han confirmat fonts pròximes al cas a l’ARA, aquest mateix jutjat ha ampliat recentment la investigació per incloure-hi l’atac naval del 1937.

El jutjat ha acceptat una querella impulsada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) que demana responsabilitats pels danys patits per l’atac al Palauet Casades -la seu de la institució al carrer Mallorca-. Tal com demanava el Col·legi en el seu escrit, el jutjat d’instrucció 28 enviarà una petició al govern italià perquè indiqui la identitat dels comandaments del vaixell i els digui si algun continua viu. També volen que els confirmin on era el creuer entre les nou i les deu del vespre del 13 de febrer del 1937, quan es va produir l’atac naval.

Les acusacions que ja formaven part de la investigació celebren que s’ampliï la recerca a altres bombardejos, tot i que desconfien que les autoritats italianes contestin la petició del jutjat barceloní. La lletrada Anaïs Franquesa, que porta una de les acusacions, recorda que fins ara Itàlia ha col·laborat molt poc amb la investigació catalana, davant la “impotència” de les acusacions que “han impulsat diverses actuacions” per mirar d’esbrinar qui van ser els responsables dels atacs i si algun continua viu.

La iniciativa més recent és un informe elaborat per un historiador de l’Associació AltraItalia, una altra de les acusacions, que va aconseguir per primera vegada posar nom i cognom als 139 comandaments de l’aviació feixista italiana que van participar en els tres atacs aeris de l’exèrcit de Mussolini del 1938 i que va demostrar que l’autèntic objectiu dels atacs era matar civils, una cosa que Itàlia no ha reconegut mai. El jutjat ja ha demanat a les autoritats italianes que certifiquin si els 14 militars més joves continuen vius, tot i que de moment no hi ha hagut resposta. El temps juga en contra de la causa, ja que els fets es remunten a fa vuit dècades i les possibilitats de trobar supervivents són petites.

Medalla franquista a un pilot

Tot i aquest handicap, la investigació barcelonina va aconseguir localitzar viu un dels pilots que podrien haver participat en l’atac fa un temps. Es tracta de Luigi Gnecchi, un exmilitar ja centenari a qui es va identificar després que fos condecorat recentment per l’exèrcit italià pels seus mèrits durant la Guerra Civil. Després de reiterades peticions, la justícia italiana el va acabar interrogant d’amagat de les acusacions i el jutjat català i va enviar una sòbria resposta en què negava la seva participació en els bombardejos a Barcelona.

Segons fonts judicials, ara l’Audiència de Barcelona ha ordenat demanar al ministeri de Defensa espanyol que certifiqui a través dels arxius històrics de l’exèrcit de l’aire si aquest pilot també va rebre una condecoració del règim franquista i va cobrar-ne una pensió a canvi. El recurs el va presentar l’Ajuntament de Barcelona, que recentment s’ha sumat a la investigació.

Més continguts de