El Liceu acull la mort de l'heroi romàntic 'Werther'
Barcelona“Werther és un egoista”, diu el tenor barceloní Josep Bros sobre el personatge creat per Goethe. “No vol tocar de peus a terra i no és bona persona”, afegeix el tenor polonès Piotr Beczala. Tots dos interpreten el jove romàntic enamorat de la Charlotte en la producció de l’òpera Werther de Jules Massenet que arriba el 15 de gener al Liceu i de la qual es faran catorze funcions fins al 4 de febrer. Beczala encapçala un repartiment en què el rol de Charlotte l’assumeix la mezzosoprano italiana Anna Caterina Antonacci, i Bros comparteix escenari i tragèdia amb la francesa Nora Gubisch. Al fossat de l’orquestra hi haurà el francès Alain Altinoglu, director musical del La Monnaie de Brussel·les. Tot plegat al servei de la música que va compondre Massenet a finals del segle XIX i de la direcció escènica que l’alemany Willy Decker va idear per a l’Òpera de Frankfurt.
“Aquesta producció ja té uns quants anys, però és molt atemporal i segueix tenint impacte. Reflecteix la intel·ligència de Decker i indica molt bé on som i l’ambient provincià en què es desenvolupa la història”, explica la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann. Val a dir que Decker ha cedit la supervisió d’aquesta reposició a les mans de Stefan Heinrichs i Albert Estany. Una escenografia d’estètica neta i clara, de forta càrrega “simbòlica”, segons Beczala, emmarca el drama que Goethe va fixar a Les tribulacions del jove Werther (1774), la novel·la que va anticipar el Romanticisme i que Massenet va decidir convertir en òpera un segle més tard. Vistos avui, els patiments de Werther reflecteixen el comportament efectivament egoista de l’heroi romàntic que s’autoproclama asocial perquè renuncia a desafiar la societat. La seva estimada, Charlotte, és obligada a casar-se amb un altre home, i Werther, superat per la impossibilitat d’estar amb ella, tira pel dret i s’aboca al dramatisme que condueix al suïcidi. “És un home que no sap encaixar un no”, precisa Bros, que recorda amb respecte que l’última vegada que es va representar l’òpera de Massenet al Liceu va ser fa 25 anys, i amb Alfredo Kraus com a Werther. Precisament aquell mateix any Bros va debutar al teatre de la Rambla amb Anna Bolena de Donizetti.
El record d’Alfredo Kraus
També Beczala, tot un expert en el rol de Werther, té paraules d’admiració per al tenor canari. “Alfredo Kraus és un heroi, tothom el recordarà sempre -diu el cantant polonès-. És un exemple de cavaller que cantava pocs papers però que els feia perfectes. Avui és impossible gestionar una carrera com ho feia ell”. Tanmateix, tant Bros com Beczala són conscients que cadascú s’ha de fer seu aquest rol. “Com tots els personatges, ha de ser com una segona pell per ser creïble. Has de generar emocions i que la gent les rebi”, diu Bros.
Una de les singulars de la producció de Decker és que l’escenari no és pla, sinó que està lleugerament inclinat. “Molt”, diu Beczala amb un somriure abans d’assenyalar la combinació de “modernitat i tradició” d’un muntatge minimalista. Per a Antonacci, aquesta posada en escena que remet als mons estètics i psicològics de “Txékhov, Bergman i Ibsen” s’adiu amb el caràcter de la Charlotte, “una dona obligada a casar-se amb la persona que no vol per complir les normes socials”. “Viu encotillada per la moral burgesa. Per a ella, Werther és l’ànima bessona, la que té la mateixa sensibilitat que ella per la bellesa, per la natura, per l’amor. La Charlotte somia ser com Werther”, diu Antonacci.
Per a Gubisch aquest muntatge és especial per diverses raons. D’una banda, debuta al Liceu. De l’altra, la batuta de l’orquestra la durà el seu marit. “És la persona amb qui ho comparteixo tot”, diu la cantant francesa. A més, Gubisch recorda que té lligams familiars amb el pianista lleidatà Ricard Viñes.
