Publicitat
Publicitat

DE TAPES

L'opulència d'una llengua viva i morta alhora

Haver viscut nou anys a la plana de Vic no m'ha servit per saber que aquest llefre del títol, segons explica el diccionari Alcover-Moll, és un adjectiu propi d'allà i que pot significar tant golut com llefiscós. Només puc exhibir com a excusa que, en una presentació d'aquest llibre de Biel Mesquida a Girona, els filòlegs presents a la sala tampoc van saber dir què significava el mot.

Iés precisament aquest gust per l'exuberància de la llengua (sobretot de la llengua viva, de la parla, dels localismes) el quid del llibre, més enllà de la història nominal d'un home que cronifica l'absència d'una dona. Per això la portada és tan lànguida: unes cortines al vol i un enfilall de tres salons reproduint l'enfilall de textos que acaben formant el llibre. La foto, triada especialment per al llibre, és obra de Jean-Marie del Moral, amic de l'autor. Segons m'explica, es tracta d'una imatge presa l'any 2002 a l'hotel Villa Serbelloni, a tocar del llac de Como, a Itàlia. L'ambient recorda el de la Mort a Venècia de Visconti: un rococó carregat i solitari que malgrat el deliri dels detalls no pot amagar una inequívoca decadència. El fotògraf la va escollir després que Mesquida li expliqués que treballava en un llibre barroc i evocador del segle XVIII.

Hi ha portades d'acció per a llibres en què mana el verb. Hi ha portades conceptuals quan dominen els noms. Aquesta és una portada inequívocament d'adjectius.

Més continguts de