Publicitat
Publicitat

MANENT, MESTRE DE VIVES

Antoni Vives dedica Les banderes de l'1 d'abril a Paul Preston i Albert Manent. Preston és un dels historiadors que ha dedicat més anys a l'estudi del segle XX espanyol, amb llibres sobre la Guerra Civil, la transició cap a la democràcia i les biografies de Francisco Franco i del rei Joan Carles I. El seu últim assaig, L'holocaust espanyol (Base/Debate, 2011) va ser, molt probablement, un dels últims llibres que Vives va consultar durant els tres anys i mig de feina que li ha suposat la seva segona novel·la.

Pel que fa a Albert Manent, l'ajuda no ha estat únicament bibliogràfica. Reconegut amb l'últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Manent -nascut a Premià de Dalt l'any 1930- ha estat una de les figures fonamentals de la resistència catalanista contra el règim de Franco. "Albert Manent m'ha ajudat a entendre el pont estret dels anys 40 -reconeix Vives-. És d'aquells homes que han estat plenament conscients que s'havien de posar el país a l'esquena i carregar-lo. Manent va sacrificar l'opció de dedicar-se a la creació per Catalunya".

"És més important consolidar els nuclis existents que anar creant noves tribunes culturals o de catalanització -va dir Manent amb motiu del Premi d'Honor-. Pel que fa a la llengua sóc optimista i contrari als ploramiques; en cultura, estem millor que mai, i respecte al país, hem recuperat les institucions dels anys 30, però cal més sobirania, independència pròpia i, sobretot, més consciència nacional". Durant les últimes cinc dècades, Manent ha compaginat l'activitat política amb la publicació d'assaigs ( La literatura catalana a l'exili , 1976; Del Noucentisme a l'exili , 1997), biografies ( Carles Riba , 1963; J.V. Foix , 1993) i el primer volum de les seves memòries (La represa , 2008).

Més continguts de