Publicitat
Publicitat

El MNAC revela el Ramon Casas més transgressor i burleta

El nou dipòsit d’11 ombres xineses del pintor convida al Modernisme pop

La nova exposició temporal del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és de les que arrenca somriures i alguna rialla. No només perquè treu a la llum el vessant més popular i transgressor de Ramon Casas amb 11 ombres xineses que va fer per al teatret que hi havia a Els Quatre Gats. També perquè, per posar-les en context, Francesc Quílez, conservador del museu i comissari de la mostra, ha tret dels magatzems un àlbum de Modest Urgell en què l’artista ironitza sobre els seus propis paisatges, que produïa de manera gairebé industrial. També es burla dels crítics i en dibuixa un amb cap de ruc. I, entre altres col·laboracions, el Museu Picasso ha prestat un full de caricatures i esbossos força divertits de l’artista malagueny en el qual es poden veure soldats fets amb quatre gargots. “El titular d’aquesta mostra hauria de ser «Una visió còmica de la vida»”, explica el comissari.

A més del sentit lúdic de les obres xineses, que ingressen al museu gràcies a la generositat del col·leccionista Pere Jiménez-Meifrèn Caralps per un període de deu anys prorrogables, l’exposició també evoca un moment en què les festes devien ser memorables i vessaven de talent. Els colors plans i saturats dels cartells els converteixen en obres gairebé pop quan Andy Warhol encara no havia nascut.

La mostra, titulada Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats. Bohèmia i imaginari popular, es pot veure dins l’àmbit de la col·lecció permanent dedicat a l’artista i és una de les aportacions del MNAC a l’Any Ramon Casas. Inclou prop de 60 obres, 44 de les quals són del museu. Malgrat que no és una exposició de gran format, sí que és innovadora. “Havíem de fer un projecte propi i una aportació significativa”, diu el director, Pepe Serra. La nova presentació d’art dels segles XIX i XX del MNAC és recent però la institució ja gosa intervenir-hi i afegir-hi històries noves i estimulants. “La mostra no reivindica la condició de Ramon Casas com a pintor canònic i paradigmàtic del Modernisme, sinó com un artista bohemi i que també recupera unes tradicions populars que havia conegut a París uns anys abans”, subratlla el comissari. El vessant popular d’aquest projecte serveix també per matisar la idea que el Modernisme va ser estrictament burgès. Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats romandrà oberta fins al 27 de novembre i quan tanqui una selecció de les peces es quedarà a la mateixa sala.

Fer caricatures als amics

Les ombres xineses representen, entre d’altres, el mateix Casas, Àngel Guimerà i Pompeu Gener. El pintor només en va fer els dibuixos. Les va retallar i muntar un home que no era artista però que tenia molta traça amb les mans: el dentista Josep Meifrèn, germà del pintor Eliseu Meifrèn, amic íntim de Casas i oncle avi de Jiménez-Meifrèn. Pel que fa a la categoria d’aquestes figures, per a Quílez “es tracta d’acabar amb la distinció entre un art menor i un altre elitista i més reconegut socialment”.

Per posar-les en context, la mostra recorda que n’existia una tradició consolidada des de mitjans del segle XIX i que es va extingir amb l’aparició del cinema. Es podien comprar a les botigues de l’època. Les representacions se solien fer a casa i moltes de les històries eren de caràcter religiós. Anar a les funcions d’Els Quatre Gats era més complicat: les feien a dos quarts de deu de la nit, un horari molt intempestiu només apte per als més bohemis.

Més continguts de