Publicitat
Publicitat

S'hi poden veure un centenar d'obres de 70 artistes

El Macba acull l'avantaguarda de l'Europa de l'Est

L'exposició 'Museu de les narratives paral·leles' suposa al posada de llarg de La Plataforma, l'roganització transnacional de museus i arxius formada pel MACBA, la Július Koller Society de Bratislava, el Van Abbenmuseum d'Eindhoven, el Museum van Hdendaagse i la Moderna galeria de Ljubljana

El MACBA acull l'exposició ' Museu de les narratives paral·leles, un recull de més de 100 obres d'uns 70 artistes de l'art d'avantguarda de l'Europa de l'Est des del 1961 fins avui. La mostra és el primer projecte de La Internacional, una plataforma formada per cinc museus i arxius europeus: el MACBA, la Július Koller Society de Bratislava, el Van Abbenmuseum d'Eindhoven, el Museum van Hdendaagse i la Moderna galeria de Ljubljana, d'on prové aquesta selecció d'obres exposades feta a partir de l'any 2000, una col·lecció pionera en l'Europa de l'Est. El director del museu, Bartomeu Marí, ha inclòs aquest projecte en la "necessitat de reescriure la història de l'art".

Al 2009, cinc museus i arxius europeus (el MACBA, la Július Koller Society de Bratislava, el Van Abbenmuseum d'Eindhoven, el Museum van Hdendaagse i la Moderna galeria de Ljubljana) van decidir formar la plataforma La Internacional, amb l'objectiu de transcendir les limitacions de les institucions i impulsar la col·laboració entre museus i arxius amb col·leccions fonamentades en contextos i històries locals per establir nous vocabularis i noves narratives i històries de l'art.

"Tenim la necessitat de reescriure la història de l'art" ha dit el director del MACBA, Bartomeu Martí, i s'ha referit a La Internacional com un "projecte de llarga durada" que ha de servir per "refer les avantguardes a les perifèries en relació al centre que domina el cànon" fixat per l'Europa Central i el món anglosaxó.

L'exposició 'Museu de les narratives paral·leles. En el marc de La Internacional' és el primer projecte d'aquesta plataforma i recull un centenar d'obres d'uns 70 artistes de l'art d'avantguarda de l'Europa de l'Est creades a partir del 1961 i fins avui es poden visitar a l'última planta del museu. Marí ha afegit que l'exposició "no només parla d'una nova cronologia, sinó també d'un nou vocabulari que va més enllà de l'etiqueta d'art conceptual".

L'exposició es pregunta com s'origina la història de l'art i mostra com els artistes de l'Est van crear en contextos determinats per la falta de llibertats bàsiques, censura i repressió policial. Acosta també les grans semblances formals, materials i narratives de l'art d'avantguarda a l'Estat espanyol, i a Catalunya en particular, en el període franquista.

Zdenka Badonivac, comissària de l'exposició, ha remarcat que la mostra, que és el segon cop que s'exhibeix, "no representa la història de l'art de l'Europa de l'Est, sinó de l'antiga Europa de l'Est" i que les obres constitueixen "un element d'autoreflexió".

Les obres exposades es poden dividir en diferents grups independents, entre els que hi ha alguns representants del 'body art' com Marina Abramović i Ion Grigorescu, o el grup que adopta com a tema propi diverses formes de totalitarisme, amb artistes com Marina Gržinić i Neue Slowenische.

Etiquetes

Més continguts de