Publicitat
Publicitat

La galeria Manuel Barbié repassa l'art del segle XX amb una exposició

La galeria estrena el seu retorn al carrer Consell de Cent amb una vintena d'obres d'artistes com Calder, Picasso, Juan Gris o Eduardo Chillida.

La galeria Manuel Barbié torna al Consell de Cent, el carrer de les galeries d'art per antonomàsia, amb Afinitats selectives. Aquesta exposició fa un repàs de l'art del segle XX a través d'una vintena d'obres de Picasso, Léger, Klimt, Juan Gris o Calder. J.F. Yvars, comissari de l'exposició, ha assenyalat que la mostra té "una voluntat panoràmica, des del cubisme, amb obres de Juan Gris, María Blanchard o Amédée Ozenfant, fins a la investigació sobre l'espai i el volum que realitzen creadors com Vladimir Lebedev, Robert Delaunay o Jean Arp. En aquesta nova ubicació, la galeria disposa de més metres d'exposició que en la seva anterior ubicació, en un pis del també cèntric Passeig de Gràcia.

Una de les peces estrella de l'exposició és Pintura mural (1926), que pertany a una sèrie de sis quadres que Fernand Léger va pintar el 1926 i dels quals tots menys aquest exemplar es troben en museus (Guggenheim, MOMA, Museu Fernand Léger i Menil Collection Museum de Houston). En el recorregut expositiu destaquen també dos petits guaixos de Juan Gris, " Guitare et compotier" i Compotier et carafe, tots dos de 1925, així com dos Picasso, un retrat de Marie-Therese de 1937 i una naturalesa morta de 1922. Les obres, explica Yvars, s'estructuren en grups de dues o tres peces, al voltant d'una sensibilitat o d'un estat d'ànim, més enllà de l'estil o del moviment. La mirada obsessiva de Klimt, en un dibuix de 1917, troba un punt de trobada amb la voluptuositat i la intimitat d'una escultura de Gargallo d'una dona despullada que es mira al mirall, de 1934.
Els plans esbiaixats d'un estable de Calder, de 1962, estableixen una correspondència amb una composició constructivista d'Alexandra Exter, una de les grans figures de l'avantguarda russa, dels anys 1920-1921.
En un altre exemple, una escultura de Brancusi, Vis sans fins de pressoir, de 1922, apareix al costat d'una pintura d'Antoni Tàpies, de 1964, amb una lletra T invertida, i dues obres més de l'època de Dau al Set del mateix Tàpies estableixen un diàleg amb una pintura de Joan Miró.


Etiquetes

Més continguts de