ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 07/12/2016

Més musicals que mai per Nadal

Més d’una dotzena de musicals copen la cartellera: oci i regals converteixen les festes en temporada alta

i
Laura Serra
5 min
Més musicals que mai per Nadal

BarcelonaTal com arriben els tres Reis al Pessebre, de mica en mica, la cartellera teatral de Barcelona s’ha anat omplint de musicals fins a arribar a una oferta aclaparadora i insòlita. “Crec que és l’any que hi ha més estrenes musicals, almenys dels últims deu anys”, confirma Bet Orfila, gerent de La Perla 29 i presidenta d’Adetca, la patronal d’empreses de teatre. Més d’una dotzena de musicals ocupen la cartellera, i no és casualitat que hi siguin per Nadal.

El primer motiu és que es tracta, senzillament, d’una tradició: “La família necessitava esbargir-se després de l’àpat, i amb la paga doble la gent que no tenia tants possibles triava veure almenys un espectacle junts”, recorda Anna Rosa Cisquella, productora de Dagoll Dagom. “Per aquestes dates ja hi ha la tradició dels Pastorets, i les cavalcades de Reis, cagar el tió i els pessebres vivents també són molt teatrals”, afirma el director de Geronimo Stilton, Lluís Danés, que ha estrenat tots els seus espectacles visuals per aquestes dates. A més, el gènere és indicat per Nadal perquè es dirigeix a grans targets de públics: “Compleix el requisit de ser un esdeveniment especial, és teatre per a tots els públics i, a més, és un teatre més festiu. El musical, si funciona, és l’espectacle total”, sentencia Cisquella, que té en cartell Scaramouche.

Però més enllà de la tradició, hi ha el negoci. “La temporada bona per al teatre és de setembre a març, però és que des del pont de desembre fins a Reis és el pic, és temporada alta”, explica Quique Comyn, portaveu de Stage Entertainment, la productora madrilenya que omple cada dia el Teatro Lope de Vega amb 1.456 persones que volen veure El Rey León. “La gent té més hores d’oci, es fan regals, les grans ciutats estan més plenes i els teatres ho noten”, continua Comyn. Molts teatres fins i tot han creat targetes regal per facilitar la compra. D’altres opten pels packs familiars.

Un èxit assegurat?

Les xifres indiquen que, any rere any, amb ben poques excepcions, els espectacles més vistos de la temporada són musicals: aglutinen grans públics i ocupen els teatres de més aforament. Els últims cinc anys els líders han sigut: Mamma Mia!, Mar i cel, Sonrisas y lágrimas (en tercera posició), La família irreal i Los Miserables. Però és que en el top 5 del rànquing d’aquestes temporades també hi havia Sister Act, Polònia. El musical, Super 3, Campanades de boda, Grease i Cop de rock. Els cursos que hi ha hagut bona collita de musicals, els resultats globals de la temporada sempre han sigut millors. Aquest any, però, fins a finals de novembre encara no s’havia notat l’influx dels musicals en els resultats globals, comparats amb l’any anterior. Tot i així, Bet Orfila confia que els millorin: “Com més espectacles vagin bé, tots aniran millor. Això arrossega gent al teatre. Tant de bo fos així tot l’any”, afirma. Anna Rosa Cisquella també creu que el sector se’n beneficiarà: “Globalment serà millor, però individualment tenim més problemes perquè hi ha més competència”. “El pastís és més gros però el repartiment més petit”, calcula.

Per què coincideixen tants títols aquest any? “És circumstancial”, opina Orfila, observant el combinat d’espectacles que hi ha: una obra d’importació, companyies locals que creen cada dos o tres anys, reposicions... “No respon al fet que hi hagi més diners per produir”, assegura la presidenta d’Adetca. En realitat, els grans musicals, amb elencs nombrosos i música en directe, haurien d’arribar a Nadal ja amb la màquina a ple rendiment, perquè necessiten moltes setmanes en cartell per amortitzar la inversió i un elevat cost d’explotació. El risc és molt alt i costa de fer viable. “Qui fa un espectacle amb una grandíssima inversió segur que posa el Nadal dins de la temporada”, afirma Cisquella. A Catalunya necessiten el que ella anomena “el target de TV3”: “No podem prescindir de ningú o ens en anem en orris. Tothom hi ha de trobar la seva lectura. Hi han de poder portar la mare, el germà, el cosí i el fill. És el target de país petit”.

El Paral·lel és Broadway

L’últim a afegir-se a la família dels musicals és Moustache, el primer espectacle escrit i dirigit per Coco Comin. “Crec que és la perfecta unió entre la recuperació del music hall de principis del segle passat i la comèdia musical actual”, deia ahir la directora. Moustache és un cabaret del Londres de l’època eduardiana on només hi poden entrar homes i de classe obrera. Què passa dins i fora de l’escena dóna peu a 34 números musicals, amb una banda en directe. La majoria del repartiment, 9 actors i 10 ballarins, han estat vinculats a l’Escola Coco Comin. “Hem abastit molts musicals nacionals, però els claquetistes no tenien sortida”, explica. A Moustache en tindran, perquè el principal reclam és que tots els números tenen claqué. El muntatge s’estrenarà el 13 de desembre, molt a prop de Nadal, però ha sigut per obligació: són les dates que els donava el Teatre Apolo.

Precisament el Paral·lel és un dels grans beneficiats de l’esclat de musicals. A banda de Moustache s’hi poden trobar tres obres pensades per al públic familiar: el nou viatge de Geronimo Stilton a Fantasia (al Condal); l’última producció de Dagoll Dagom, la comèdia de capa i espasa Scaramouche (al Victòria), i la tercera reposició d’El Petit Príncep (sala Barts). Les altres produccions de gran format en cartell són l’obra de La Cubana Gente Bien (al Coliseum), la reposició del Shakespeare amb música de Cole Porter Molt soroll per no res (Teatre Nacional) i la franquícia de Priscilla (Tívoli).

Però també juguen fort els teatres alternatius, amb produccions de nivell: l’adaptació del musical pop-rock adolescent El despertar de la primavera, dirigit per Marc Vilavella amb Roser Batalla i Mingo Ràfols al repartiment (Teatre Gaudí), la feminista Vagas y maleantas (Tantarantana) i les reposicions de Sugar, basat en Ningú no és perfecte (Eixample Teatre), i el cabaret de Flor de nit (Almeria Teatre). Fins i tot hi ha musicals en horari infantil, com Una bruixa a Barcelona (Victòria) i Opera for kids (Capitol).

Vic estrena una obra sobre Verdaguer amb música d’Obeses

Després d’un disc tan teatral com Monstres i princeses i de crear la partitura de Frank V de Dürrenmatt al Teatre Lliure, és natural que el grup osonenc Obeses sigui l’encarregat de posar la música de Verdaguer. Ombres i maduixes, un musical sobre l’obra del poeta de Folgueroles a partir de textos que van de les poesies amatòries de joventut, passant per fragments de poemes emblemàtics com Canigó i L’Atlàntida, a la poesia mística. El líder d’Obeses, Arnau Tordera, interpretarà un Jacint Verdaguer jove que, durant l’obra, s’acara amb un Verdaguer madur, interpretat per Ferran Frauca. Pep Paré i Antoni Font dirigeixen l’espectacle que clausurarà la capitalitat de la cultura catalana de Vic. Serà els dies 16 i 17 de desembre a L’Atlàntida i serà gratuït.

stats