Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Dirigia la col·lecció de poesia de Galaxia Gutenberg

Mor l'editor i poeta colombià Nicanor Vélez

Dedicat a la poesia com a editor i creador, Nicanor Vélez ha mort als 52 anys a Barcelona. Va dirigir la col·lecció de poesia de Galaxia Gutenberg i va editar les obres completes de Borges, Cortázar i Paz.

"Els lectors devem a Nicanor Vélez una feina immensa, que ha contribuït a establir criteris i fixar textos per a les generacions futures", explicava ahir el traductor, editor i scout literari Aurelio Major, que des de fa dues dècades col·laborava estretament amb l'editor i poeta. Vélez va morir ahir a la ciutat de Barcelona, amb només 52 anys.

Nascut a Medellín l'any 1959, Nicanor Vélez va passar per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París abans d'instal·lar-se a Barcelona l'any 1984. Després de llicenciar-se en filologia espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, Vélez va començar una dedicació intensa i fructífera al món editorial. A principis dels anys 90, en col·laboració amb el llavors editor de Galaxia Gutenberg, Hans Meinke, Vélez va assumir la publicació de les obres completes d'Octavio Paz, la primera d'una llista impressionant, entre les quals destaquen la de Jose Luis Borges, Federico García Lorca, Pablo Neruda i Julio Cortázar.

"Vélez ha viscut per a la poesia: l'ha impulsat, l'ha donat a conèixer i n'ha estimulat l'estudi", recordava Joan Tarrida, actual editor de Galaxia Gutenberg - Círculo de Lectores. Des del 1997, Nicanor Vélez en va fundar i dirigir la col·lecció de poesia, en la qual han aparegut més de cinquanta títols.

Traductor i editor minuciós

El poeta Andrés Sánchez Robayna va entrar en contacte amb l'editor a partir de l'edició de la seva poesia reunida: "És una referència ineludible en el món editorial espanyol i hispanoamericà -deia ahir-. Vam treballar junts, entre molts altres projectes, en l'edició dels quaderns de Paul Valéry, en les obres completes de José Ángel Valente i en l'antologia Ínsulas extrañas ". Per Aurelio Major, les diverses antologies publicades a la col·lecció de poesia de Galaxia Gutenberg són tan importants com la seva labor de traducció, de la qual destacava Los señores del límite , de W.H. Auden, Paraíso perdido , de John Milton, i la recent Tierra inalcanzable , de Czeslaw Milosz: "El seu pla era ambiciós, específic i rigorós".

Sánchez Robayna emfatitzava la minuciositat de Vélez: "Perseguia les errates amb una constància inimaginable. Era capaç de trucar a mitjanit per saber si una coma era al seu lloc". Tarrida, per la seva banda, explicava els dos projectes pendents de l'editor: una antologia de Giorgos Seferis i la poesia completa de Blas de Otero.

L'amic més íntim de la poesia

La vida que respira (Pre-Textos, 2011) ha estat el tercer i últim poemari escrit per Nicanor Vélez, que també és autor de La memoria del tacto i La luz que parpadea . El crític literari Julio Ortega el definia recentment "com el poeta que tots portem a dins" i "l'amic més íntim de la poesia". Andrés Sánchez Robayna hi afegia: "La paraula poètica va ser el centre de la seva vida. Sempre va defensar la necessitat de no prescindir-ne, sobretot en un món tan precari com el d'avui".

Més continguts de