Publicitat
Publicitat

LLIBRES

Mor l'escriptora i editora Esther Tusquets, ànima de l'Editorial Lumen

Va ser directora de l'editorial durant 40 anys i va començar a publicar novel·la el 1978 amb 'El mismo mar de todos los veranos', a més d'assaig i llibres de memòries

Aquest Sant Jordi Esther Tusquets, amb el seu germà, l'arquitecte i artista Oscar Tusquets, encara era al cim dels taulells de les llibreries. Van escriure a quatre mans 'Tiempos que fueron', un llibre de memòries de la seva infància i joventut que era un retrat de la postguerra vista des d'una família burgesa i de dretes de Barcelona. 

Aquest serà l'últim llibre d'Esther Tusquets (Barcelona, 1936-2012). L'escriptora i editora, que va dirigir durant 40 anys l'Editorial Lumen, ha mort aquest dilluns a l'Hospital Clínic de Barcelona d'una malaltia pulmonar. Feia anys que patia Parkinson.

Tusquets va exercir de professora fins que als anys 60 va endinsar-se en l'edició, després que el seu pare va comprés la petita editorial Lumen, actualment dins el grup Random House Mondadori –quan va morir el pare, Magí Tusquets, que és qui administrava l'editorial, l'editora es va retirar–. Deixava enrere una tasca crucial en la renovació editorial espanyola, feta a tres bandes amb els seus amics Carlos Barral (Seix Barral), Jorge Herralde (Anagrama), i amb la seva cunyada Beatriz de Moura (Tusquets). Al seu catàleg hi deixava noms com Virginia Woolf, Celine, Joyce Beckett, Cela, Neruda, Goytisolo, Flannery O'connor i Ivy Compton-Burnett. Va capitalitzar l'èxit d'Umberto Eco i 'El nom de la rosa' i va portar a Espanya la Mafalda de Quino.

Va començar a publicar obra pròpia més tard, passats els 40, el 1978, amb 'El mismo mar de todos los veranos', que va iniciar una trilogia que va seguir amb 'El amor es un juego solitario' (Premi Ciutat de Barcelona) i 'Varada tras el último naufragio', el 1980. També ha publicat contes, assajos i memòries autobiogràfiques, on va descriure la seva infància en una família franquista a 'Habíamos ganado la guerra', un entorn que la va portar a estar breument afiliada a la falange, i va explicar la seva tasca editorial i la relació amb els seus escriptors a 'Confesiones de una editora poco mentirosa' (2005) i 'Confesiones de una vieja dama indigna' (2009).

Més continguts de