Mor l'escriptor Michel Butor, un dels grans noms del Nouveau Roman

BarcelonaMichel Butor, mort a Contamine-sur-Arve a l'edat de 89 anys, segons ha confirmat la seva família al diari Le Monde, ha sigut un dels noms fonamentals del Nouveau Roman francès, gènere experimental que a partir de la dècada dels 50 va qüestionar el realisme tradicional, herència dels grans referents del segle XIX. El seu nom s'ha de col·locar a prop del d'Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute, Marguerite Duras i del premi Nobel de Literatura 1985, Claude Simon.

"Vaig ser l'únic professor del grup i estava obligat, per honestedat, a situar el que jo escrivia o el que escrivien els altres al costat en relació amb el que s'havia escrit abans o s'estava escrivint en el moment en què treballàvem nosaltres", deia l'autor, que va debutar el 1954 amb Pasaje Milán, número 15, als 28 anys. Ben aviat van arribar El empleo del tiempo (1956) i La modificació (1957), encara ara la seva novel·la més coneguda, on l'autor utilitza la segona persona de cortesia –el vostè– per descriure el viatge d'un home en tren, de París a Roma, que l'ha de portar fins a la seva companya. El llibre descriu minuciosament el desenvolupament dels pensaments, de les reflexions i les petites decisions que el personatge va prenent. L'experimentalitat de l'obra de Butor va fer que l'autor abandonés el format tradicional de la novel·la a partir de 1960 –quan encara no havia fet 35 anys. A partir de llavors va publicar nombrosíssimes "composicions narratives" marcades per l'originalitat i la recerca formal constant. Dels seus viatges a Mèxic, Venècia, els Estats Units i el Japó van néixer llibres com Mobile (1962), Seis millones ochocientos diez mil litros de agua por segundo (1971) i Le Japon depuis la France. Un rêve à l'ancre (1998).

Butor va combinar la docència amb l'escriptura fins que es va jubilar el 1991. A més d'escriure prosa de ficció i de viatges, Butor també va aplegar els seus textos assagístics a Matière de rêves (1975-1985), en cinc volums de Repertoires –publicats entre 1960 i 1970– i en nombrosos volums i catàlegs sobre pintura. També va publicar poesia –recentment, havia treballat amb Miquel Barceló a Une nuit sur le Mont Chauve (2012)– i traduccions de Friedrich Hölderlin, William Shakespeare i György Lukács. "La literatura és una màquina que ens permet penetrar en els somnis dels altres i en els nostres", deia Butor, que havia guanyat premis com el Renaudot, el Mallarmé i el Gran Premi de Literatura de l'Acadèmia Francesa. La seva obra completa, que ocupa dotze volums, va aparèixer entre el 2006 i el 2010 a Éditions de La Différence.