Publicitat
Publicitat

ARA LLEGIM

Mor l'escriptora Teresa Pàmies als 92 anys

L'activista comunista i autora de 'Testament a Praga', Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001, ha mort aquest dimarts a Granada

L'escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) ha mort aquest dimarts a Granada, on vivia un dels seus fills. La seva carrera literària és indestriable del seu compromís polític, que va marcar la seva vida. L'obra que deixa Pàmies dóna testimoni de la Guerra Civil, la clandestinitat i l'exili.

Filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies, Teresa va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) el 1937, on va tenir un paper actiu des de la direcció. Amb 20 anys, l'any 1939 es va exiliar a França, després va passar per Cuba i la República Dominicana, i es va establir a Cuba. Fins llavors havia sigut autodidacta: finalment va estudiar Periodisme. El 1947 va tornar a Europa, en concret a Praga, on va treballar a la ràdio, en emissions en català i castellà. També va col·laborar a 'Serra d'Or' i 'Oriflama' des de l'exili. Es va casar amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. La seva relació la va descriure a 'Amor clandestí' (1976). Va tenir cinc fills, entre els quals hi ha el també escriptor Sergi Pàmies.

El 1971 va tornar a Catalunya i es va abocar a la literatura. El 1970 havia escrit amb el seu pare una de les seves obres més reconegudes, 'Testament a Praga', que va ser premi Josep Pla de narrativa (1971) i Crítica Serra d'Or de prosa narrativa (1972). Des de llavors, i fins a l'última obra, l'assaig 'Ràdio Pirenaica' (2007), les seves obres –novel·les, assaigs i narrativa– són títols que retraten la història i la seva trajectòria: 'Quan érem capitans' (1974), 'Gent del meu exili' (1975), 'Dona de pres' (1975), 'Jardí enfonsat' (1992), 'La filla del Gudari' (1997).

El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2000 rep la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.

Pàmies va estar plenament activa fins fa ben poc. Fins al 2009 va col·laborar amb Catalunya Ràdio i va continuar escrivint al diari 'Avui' fins al novembre d'aquell mateix any, en què ella mateixa va escriure un article de comiat, el seu últim article després d'escriure-hi des de 1976, any de fundació del rotatiu.

Etiquetes

Més continguts de