Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Mor 'la dama del poncho rojo', Chavela Vargas, als 93 anys

La cantant va oferir l'últim concert a Madrid el dia 10 de juliol. Va ser ingressada a la capital espanyola i es va recuperar per poder tornar a Mèxic, on ha mort després de quatre dies ingressada amb problemes pulmonars

La reina de les ranxeres i els boleros, la veu trencada més admirada del món, Chavela Vargas, ha mort a Cuernavaca (Mèxic) als 93 anys. El darrer concert el va oferir a Madrid el 10 de juliol per presentar el disc sobre poemes de Federico García Lorca 'La luna grande'. El llegat de la cantant està format per més de 80 discos, i inclou temes inoblidables com 'Macorina', que es va convertir en un himne de la guerrilla del Salvador, o 'La Llorona', 'Las simples cosas' i 'Piensa en mí', entre molts altres. El 2006 va viatjar a Barcelona per oferir un concert al Palau de la Música.

Chavela Vargas –el seu nom real era Isabel Vargas Lizano– va néixer a Costa Rica el 1919, però es va  traslladar Mèxic quan tenia 17 anys. Era una figura molt estimada pels mexicans, que la coneixien com 'la Vargas'. Va ser una artista transgressora. Vestida amb pantalons i amb el seu inseparable ponxo, va donar una nova visió de les ranxeres i els boleros, dos gèneres tradicionalment masculins, de la mà del compositor José Alfredo Jiménez, el seu primer valedor.

L'amistat que Vargas va mantenir amb el matrimoni d'artistes format per Frida Kahlo i Diego Rivera, amb qui va conviure dos anys, és només un dels moments mítics d'un biografia envoltada per la llegenda dels excessos amb l'alcohol i les dones. A finals dels anys setanta, una dècada després de començar la seva carrera, Chavela Vargas es va retirar arran del seu alcoholisme. Quan va tornar a l'escena, el 1991, ja no va tenir aturador, i la seva fama es va estendre arreu del món. El govern de José María Aznar la va condecorar amb la medalla d'Isabel la Catòlica, el 2004 va oferir un concert al Carnegie Hall de Nova York, el 2007 va guanyar un Grammy llatí i el 2009 el govern de la ciutat de Mèxic la va nomenar ciutadana distingida per commemorar el seu norantè aniversari.

Espanya és el país on, probablement, va tenir una acollida més càlida. El cineasta Pedro Almodóvar és un dels seus grans admiradors, i va incloure diversos temes de la cantant –'Luz de luna', 'En el último trago' i 'Somos'– en els seus films. A més, Joaquín Sabina i Álvaro Urquijo li van retre homenatge amb la cançó 'Por el bulevar de los sueños rotos'.

Etiquetes

Més continguts de