La Mostra convenç deslliurant-se de les pors

IgualadaPlaces, carrers i sales es van omplir de teatre infantil i juvenil durant els quatre dies en què la Mostra d’Igualada ha convertit l’antiga ciutat industrial en un gran escenari que ha seduït el públic amb la rialla i la faula, però que també s’ha atrevit amb obres que han mirat de cara al dolor i la guerra, l’origen de la vida i la recerca de la identitat sexual i de gènere. Unes 33.000 persones han passat pel mercat de teatre familiar d’Igualada, que ha sumat 13.900 espectadors amb entrada. La xifra és inferior a la de l’any passat, però el seu director, Pep Farrés, en feia ahir una valoració positiva. El públic ha desafiat el mal temps i l’activitat de la llotja de professionals “és cada vegada més intensa”, va valorar.

Un dels espais que s’hi han incorporat com a escenari ha sigut la singular nau del Celler del Sindicat, amb sostres alts i enormes tines d’oli en desús. El cant d’arrels africanes de Babou Cham hi ressonava en donar la benvinguda al públic que hi volia descobrir La llavor del foc. I entre les seves parets els més petits obrien bé els ulls quan l’actor els explicava mites sobre l’origen de la vida, com el de la deessa xinesa Guan Yin, que va omplir totes les espigues d’arròs del món amb la llet blanca i fresca dels seus pits, o la llegenda de la tribu africana dels Fulanis i el déu Doondari.

“El déu Doondari va crear la pedra. Després la pedra va crear el ferro. I el ferro va crear el foc”, hi relatava Babou Cham amb una maleta plena d’històries. “L’energia del públic escolar és diferent, més juganera, però aquí l’obra connecta amb un vessant més filosòfic que fa meditar sobre l’origen de tot plegat”, reflexionava a l’ARA Carlota Subirós, la seva directora. En acabar la primera funció de dissabte, Subirós i Babou Cham van rebre l’efusiva abraçada d’una de les persones del públic i company d’ofici a qui La llavor del foc havia emocionat. Era Jordi Palet, autor de la SuperBleda, l’obra clown sobre la Bleda, la pallassa que diu que tots tenim superpoders. “La Mostra suposa un intercanvi artístic molt potent”, va exposar Subirós.

Igualada ha mantingut el teló aixecat des de dijous i fins a la concorreguda i assolellada jornada d’ahir sense que la pluja ho evités. Tampoc la lesió d’una ballarina que va impedir posar en escena l’espectacle inaugural El buit, de la companyia de dansa aèria Estampades i Impàs. “El teatre és un art viu i, per això, de vegades passen aquestes coses”, va dir Pep Farrés.

Espectacles creuats

La Mostra d’Igualada és un espai on les propostes s’entrellacen. Com quan dissabte el públic que seguia l’espectacle itinerant dels germans Rabinovich, rambla avall, va topar amb la llarga cua que hi havia per veure el premiat Renard o el llibre de les bèsties de Teatre Obligatori. El públic que esperava per veure la versió lliure de l’obra de Llull que firma Marc Rosich va gaudir de la música dels Rabinovich. I amb el somriure encara al cos va descobrir què era un iximpli i la cort animal de la guineu Renard.

A la tarda i amb la vista posada als núvols, que amenaçaven pluja, la jove Ariadna Prat valorava la importància del nou espai autogestionat pels joves a l’Escorxador. “Cal més temps per incorporar-hi tallers i obres que donin nous espais d’expressió, que parlin de les pors i inquietuds dels adolescents”, deia. No en va, espectacles com #1000likes de Nus Teatre, sobre les violències de les xarxes socials, van ser molt ben acollits.