Publicitat
Publicitat

NOVETAT DISCOGRÀFICA

El barceloní Nacho Umbert publica el segon disc, 'No os creáis ni la mitad', produït per Refree

"No vull fer cançonetes que no diuen res"

Després de conquistar la crítica ambAy...(2010), el cantautor pop Nacho Umbert torna a comptar a la producció amb Raül Fernandez per al segon treball, el bilingüeNo os creáis ni la mitad.

El cantautor barceloní Nacho Umbert arrenca el segon treball,No os creáis ni la mitad, amb un tema homònim en què resumeix la seva trajectòria musical recent. Umbert va gaudir de cert èxit en l'escena musical alternativa als 90, però després de la separació de Paperhouse, el grup que liderava, va desaparèixer. Quinze anys després, va tornar al panorama musical l'any passat ambAy..., un disc de cançó pop acústica, elegantment arranjada i produïda per Raül Fernandez (Refree), en què explicava emocionants històries de mariners de la Costa Brava, d'avis fantasiosos i d'homosexuals d'infància difícil convertits en reines de la nit.

"La familia se sorprendió al hablarles de un productor. El patriarca rechistó: «Pensava que eres decorador»", diu la cançó que obre l'àlbum en el bilingüisme marca de la casa, tan propi de la realitat barcelonina. "El meu pare ara em veu als diaris -diu Umbert-, però jo ja tinc una edat, estic a punt de fer els 40, i estar començant amb això ara és estrany". Alhora, afirma que està encantat "de no tenir vint anys" i de no prendre's massa seriosament el reconeixement."N'estic molt content, però ja veurem quant dura".

Al servei de la història

Després de la bona rebuda d'Ay..., Umbert ha seguit una fórmula similar aNo os creáis ni la mitad: ha repetit amb Refree per vestir unes cançons caracteritzades per canvis estructurals en què "tot està al servei de la història". Umbert explica: "Al final és pop, però m'agraden les cançons sense tornada i que, de sobte, giren a propòsit de la història. Intento que tot sigui coherent".

Un exemple d'això seriaEl senyor Esteve, segon tema del disc, un retrat de la burgesia catalana -que Umbert admet que coneix de prop-, sobre un senyor a qui els hereus ronden perquè els deixi "el Rusiñol, Llavaneres i el Dupont". "Potser hi ha gent que es pot ofendre, però no tinc ganes de fer cançonetes que no diuen res", afirma el músic. La cançó és en català, però Umbert canvia d'idioma per posar veu als fills, a qui "de petits els van parlar en castellà perquè quedava bé". Segurament a Madrid, d'on és el segell Acuarela, que li edita el disc, no entendran el potent sentit d'aquest canvi de llengua. Però a Nacho Umbert això li és ben igual. "No canto en castellà perquè m'escoltin a Sud-amèrica, sinó perquè sóc un bilingüe radical: a casa parlo en català però insulto en castellà".

Nacho Umbert és un dels artistes de Fina Estampa, l'oficina de contractació que comparteix amb Antònia Font, Manel i Mishima. Gerardo Sanz, mànager dels grans del pop català, el va trucar perquè li va encantarAy.... "Ell treballa amb el que li agrada, i ha tingut molta vista", diu Umbert. "Ara, jo no sé si li seré mai rentable".

Més continguts de