17/01/2017

Obskené invoca el Mediterrani a la Beckett

2 min
Un assaig de  De carenes  Al cel ahir  a la Beckett.

BarcelonaLa companyia Obskené es va posar al davant d’un marc tan inabastable i alhora tan suggerent com el Mediterrani. Volien que el nostre mar els servís per parlar del drama i de la bellesa, de l’orgull de pertinença i de la desgràcia, de l’atracció seductora i mortífera. El Mediterrani ho podia representar tot. “La manera més honesta que vam trobar per apropar-nos-hi amb honestedat és a través de gent que hi ha tingut experiències reals i personals”, diu la directora Judith Pujol. Juntament amb Albert Boronat, ha confegit una dramatúrgia fragmentària a De carenes al cel, que viatja des dels referents de la mitologia clàssica -les sirenes, Ulisses, el rapte de Dionís- fins a les imatges més dramàtiques i contemporànies lligades al Mediterrani -com un nen estirat a la sorra-, i ho fa a partir de diferents veus que alhora estan representades per disciplines artístiques: música, documental i teatre.

Aquesta polifonia -que s’estrena demà a la Sala Beckett i s’allargarà fins al 5 de febrer- la protagonitzen la documentalista Alba Sotorra, que explica el seu film Kobane amb videoprojeccions de les guerrilleres feministes del Kurdistan sirià; el músic Àlex Guitart, que a més de viure llargues èpoques a Istanbul és un expert intèrpret d’instruments de corda de la Mediterrània oriental (diversos baglamà i un rabab, amb els quals toca versions de folklore i composicions originals); les percussions de Riad Ahmed, un emigrant de Badgag, i la música electrònica d’un recuperador de sons del Mediterrani occidental com Marcel Bagés. La part escènica l’hi posa l’actriu Ilona Muñoz, que és l’única que interpreta un personatge de ficció, una sirena contemporània desterrada del seu propi mar. Ella representa la mirada occidental. “Cada vegada que pixes al mar, pixes damunt d’una tomba”, afirma.

L’espectacle té tres fils conductors: la història de la sirena, el diàleg musical que n’és una part troncal i les guerrilleres del documental, però això en el fons és el contenidor per explicar “històries sobre la vida i la mort” i per “contemporanitzar la nostra relació amb el Mediterrani”, afirma Pujol. És a dir, fugir del folklorisme i de les platges de sorra i “posar-nos en crisi com a europeus, blancs, colonialistes i alhora del sud d’Europa”. I fugir, també, de la tirania de la notícia d’última hora per buscar una reflexió més global.

Un cicle temàtic complet

De carenes al cel forma part del cicle Mar de Miralls. Fluxos de migració a la Mediterrània amb què la Sala Beckett ha encetat la seva nova etapa. La producció d’Obskené, que és resident al teatre, n’és un dels punts forts, però també es podran veure els divendres i dissabtes de les pròximes tres setmanes El rey del Gurugú de Ferran Joanmiquel, Nador a partir de l’obra literària de Laila Karrouch, i Sous la plage, interpretada per Mohammad Bitari, un periodista refugiat d’origen sirianopalestí. Aquest dijous, a més, s’inaugurarà l’exposició El fang d’Europa de RUIDO Photo.

stats