Publicitat
Publicitat

El Parlament acorda anul·lar els judicis sumaríssims del franquisme

"Si algú impugna la iniciativa, vol dir que vol fer reviure els consells de guerra del franquisme", ha dit Josep Cruanyes

E ntre el 1939 i el 1980 es van obrir a Catalunya 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones -algunes tenien més d’un procés obert-: 70.470 eren homes i 7.718, dones. 3.358 persones van ser executades. Algunes presoneres patien pels seus fills de 4 i 5 anys, que s’havien quedat sols al carrer. A milers de dones els van robar els fills. Aquestes són algunes de les conseqüències dels judicis sumaríssims del franquisme. Ahir al matí, al Parlament, una seixantena de néts, fills, besnéts i nebots de tots aquests represaliats van poder veure com proposició de llei que vol anul·lar tots aquests judicis sumaríssims. Els diputats van rebre els familiars drets, amb un llarg aplaudiment.

El pas següent serà iniciar els tràmits parlamentaris per aprovar la llei impulsada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Cap grup va presentar esmenes a la totalitat i, per tant, la previsió és que la llei s’aprovi abans de Nadal.

“Això no és un acte simbòlic, és un acte jurídic a tots els efectes”, va afirmar Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, l’entitat que l’11 de maig va anar al Parlament per entregar la iniciativa que ha fet possible que els diputats hagin debatut l’anul·lació dels sumaríssims. “Demanem que el Parlament assumeixi la seva responsabilitat, perquè per això l’hem escollit. No em puc imaginar que algú ho impugni. Si ho fan voldrà dir que demanen que els consells de guerra siguin rehabilitats”, va afegir. Una vegada anul·lats els judicis, el departament de Justícia de la Generalitat emetrà una certificació que entregarà a les famílies.

Que no ens parlin ni d’amnistia ni de Transició, perquè els crims contra la humanitat mai prescriuen”, va assegurar la diputada de Junts pel Sí Montserrat Palau. “ Van ser processos injustos i il·legals. Hem de superar aquest dèficit democràtic i reparar les víctimes”, va afegir. “Ja és hora que una institució democràtica digui prou. La llei d’amnistia no és una llei de punt final”, va afirmar el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet. Sou el millor que ha donat aquesta terra, moltes gràcies”, va afegir.

Mireia Boya, diputada de la CUP, va desafiar els grups que no signaven la proposició a intentar impugnar-la: “Corrin al Tribunal Constitucional en acabar aquesta sessió. Corrin a Europa a dir que no volen anul·lar les sentències del feixisme, que volen seguir humiliant les seves víctimes”, va dir. I va acabar denunciant: “ S’omplen la boca de democràcia mentre emparen els crims de la dictadura”. Ferran Pedret, diputat del PSC, va expressar que entenia l’objectiu de la llei però va advertir dels obstacles: “Aquesta proposició toparà amb obstacles des de l’aspecte competencial, pensem que hi pot haver dificultats tècniques”.

La veu més discordant va ser la del diputat del PP, Alejandro Fernández: “Ja és hora de deixar enrere el passat, hem de mirar junts cap al futur. Un futur d’esperança. Aquestes paraules les podria haver dit Adolfo Suárez o Santiago Carrillo. Però no són seves. Les va pronunciar Barack Obama a l’Havana. Obama animava a la reconciliació . No entenc el discurs enverinat que s’està fent”. Les paraules del diputat van ser rebudes amb comentaris de repulsa i xiulades dels familiars de les víctimes del franquisme que seguien la sessió al Parlament.

Més continguts de