Quaderns Crema recupera els articles de Gabriel Galmés
Vull una estàtua eqüestre és el recull de cròniques de Gabriel Galmés que Quaderns Crema acaba de publicar. Autor de cinc llibres, Galmés és una de les veus més personals i divertides de la literatura catalana de les últimes dècades
BARCELONAEn tots els seus llibres de Gabriel Galmés (Manacor, 1962–2001) s’hi reconeix una veu potent i singular, veu que també va saber cultivar en els articles periodístics. Faceciós, amb una bonhomia irònica d’arrel qui sap si més britànica que local, va saber ridiculitzar, amb un estil vigorós i fibrat, però ple de veritable simpatia, les manies domèstiques que a cops han quedat establertes com a veritats respectables entre nosaltres. A Vull una estàtua eqüestre s’hi reuneixen textos triats que va escriure per a la premsa dels anys 1990 a 2001. El lector hi trobarà el Galmés més exhilarant i impertinent, però també l’ésser humà càlid i entranyable que s’apropa al món amb la curiositat i l’empatia que solament els grans saben tenir.
Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va exercir la docència en instituts de formació professional a Palma, a Manacor i a Melilla. Es va donar a conèixer amb un llibre de relats, Parfait amour (Quaderns Crema, 1986). És autor també de les novel·les El rei de la casa (1988), La vida perdurable (1992), El rei de la selva (1997) i Una cara manllevada (2000), totes quatre publicades a Quaderns Crema. Després de la seva mort se li va retre homenatge amb la publicació de l’Àlbum Galmés (Quaderns Crema, 2002), a cura de Javier Cercas i Ponç Puigdevall.
