Quatre nits amb la ‘innocència i experiència’ dels U2

BarcelonaInnocència i experiència són els conceptes que U2 han triat per argumentar la gira que aquest dilluns arriba a Barcelona. Innocència pel disc Songs of innocence (2014). Experiència perquè l’any ve podrien publicar un àlbum titulat Songs of experience: màrqueting de futur? La banda irlandesa oferirà quatre concerts al Palau Sant Jordi (21 h): dilluns, dimarts, divendres i dissabte, els dos primers dies amb totes les entrades venudes. Aproximadament 72.000 espectadors han pagat 30, 65, 95 o 170 euros per veure un dels concerts dels U2. És a dir, menys públic que el 2009, quan les dues actuacions al Camp Nou van aplegar 182.000 espectadors.

El que es veurà al Palau Sant Jordi és novament un espectacle de 360º (tot i que hi ha algunes, poques, entrades amb poca visibilitat). Els U2 situen dos escenaris a la pista, un a cada extrem, units per una passarel·la sobre la qual penjarà una pantalla. I els altaveus estaran penjats al llarg del sostre de tot el recinte. La disposició permetrà seguir el xou de Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen jr. com si fos més un esdeveniment esportiu que un concert tradicional d’aquells en què l’escenari té més a veure amb una concepció teatral.

Recordant els inicis

Pel que fa al contingut musical, la primera part del concert inclou cançons de l’últim disc com ara Iris (Hold me close), Cedarwood road, Song for someone i l’homenatge al cantant dels Ramones The miracle (of Joey Ramone). En algunes d’aquestes cançons, Bono fa un exercici de nostàlgia, recordant els seus dies de joventut a Dublín o pensant en la seva mare. També torna a l’escenari irlandès de violència a Raised by wolves. Lògicament, el repertori dels concerts anirà passant per la història del grup, amb generoses pinzellades dels primers passos discogràfics. I, en funció de la ciutat on actuen, els U2 acostumen a fer alguna dedicatòria especial: a Berlín, per exemple, van dedicar Beautiful day al cineasta Wim Wenders.

Evidentment, Bono també està aprofitant aquesta gira per transmetre missatges a favor d’organitzacions per a la prevenció de la sida i la lluita contra la pobresa, com va passar en els concerts al Madison Square Garden de Nova York, on al juliol va recordar que tant el Banc d’Amèrica com Coca-Cola aporten fons a aquestes organitzacions.

Gestionar l’oferta i la demanda

A diferència de la gira anterior, l’U2 Innocence + Experience Tour no està pensat per a grans estadis en què les recaptacions assoleixen xifres estratosfèriques, sinó per a pavellons d’esports, i el grup ha defensat que volen fer un xou més íntim, o si més no facilitar que el públic sigui més a prop de l’escenari. Això sí, l’experiència empresarial acumulada al llarg de més de tres dècades els ha dut a gestionar amb cura l’oferta i la demanda. Quan el desembre del 2014 van anunciar la gira que va començar a Vancouver el 14 de maig, hi havia previstes un parell d’actuacions a cada ciutat, tret de Los Angeles, Chicago, Nova York i Londres, on ja havien explicat que en serien més. Llançada l’oferta, calia avaluar la demanda, sobretot després de la polèmica generada quan, el setembre del 2014, van decidir publicar Songs of innocence a iTunes de manera gratuïta. “És un regal d’Apple per a tots els seus clients musicals”, va dir Bono. L’enrenou no va ser només perquè fos gratuït, sinó perquè les cançons van afegir-se a la llibreria de tots els usuaris d’iTunes sense el permís dels usuaris.

La campanya de màrqueting va ser efectiva, perquè, segons Apple, més de 30 milions d’usuaris d’iTunes van escoltar alguna cançó del disc, però al mateix temps el grup va rebre moltes crítiques pel que consideraven una campanya invasiva. Per això, calia ser prudents. I Bono fins i tot va demanar disculpes. Un cop anunciada la gira, i a mesura que anaven venent entrades, ampliaven el nombre de concerts. Al final pràcticament aconseguiran omplir tots els aforaments d’un tour que acabarà amb quatre xous a Dublín els dies 23, 24, 27 i 28 de novembre.

En el segment europeu de la gira, que va arrencar el 4 de setembre a Torí, de seguida van afegir més actuacions a la majoria de ciutats. El calendari era molt eloqüent: deixava prou dies lliures entre ciutat i ciutat perquè es poguessin omplir amb més xous en funció de la demanda. Però a Barcelona no va ser tan fàcil com a Estocolm, Amsterdam i Berlín. Finalment, el 2 de febrer van anunciar un tercer Sant Jordi, i deu dies després un quart.

“Sóc un venedor ambulant”

Ningú dubta de l’experiència empresarial d’un grup que ha venut més de 170 milions de discos i que en l’U2 360° Tour (2009-2011) va recaptar més de 650 milions d’euros. Bono es descrivia com un venedor al llibre Bono on Bono. Conversations with Michka Assayas (publicat en castellà per Alba Editorial el 2006). “Gran part de la nostra família són venedors ambulants. I en això m’he convertit! Sóc un venedor ambulant. Així és com em veig a mi mateix. Venc cançons porta a porta, ciutat a ciutat. Venc melodies i paraules. I en el meu treball polític venc idees. I en el món comercial del qual formo part també venc idees”, diu Bono.

Sobre la naturalesa d’aquestes idees, sobretot de les referides a l’activisme humanitarista, el periodista Harry Browne, autor del llibre Bono: en el nombre del poder (Sexto Piso, 2013), considera que el que fa el cantant dels U2 és “filantrocapitalisme”. “El que no m’agrada de Bono és el que representa: la seva implicació amb governs, fundacions com la de Bill Gates i empreses com Monsanto, la feina de les quals a l’Àfrica no és efectiva per eradicar la pobresa però sí molt efectiva per treure profit del sòl africà. Bono ha après a parlar el llenguatge dels seus socis, el de l’imperialisme colonialista”, va explicar Browne a l’ARA fa dos anys.